Cap a una nova Fira

Una nova edició de la Fira d’Andorra la Vella va obrir les portes amb absoluta normalitat tot i que a principi de setmana el comú no estava en condicions de garantir –per motius aliens a la seva gestió– que els expositors estarien tots sota cobert. L’ensurt ha obligat la corporació a canviar les condicions del contracte amb el proveïdor. Però la veritable transcendència de la 38a edició del certamen es troba en el fet que hi ha hagut expositors que s’han quedat a fora per falta d’espai, la qual cosa s’ha de considerar una bona notícia encara que sembli una contradicció. És un símptoma inequívoc que ens trobem en una etapa de recuperació econòmica després d’anys de caiguda de l’activitat. Un aspecte en què han incidit tant Conxita Marsol com Toni Martí. Es tracta d’un creixement sostingut que les previsions auguren que continuarà amb la mateixa intensitat l’exercici vinent. Així mateix, suposa un impuls per a la pròpia Fira que obligarà a analitzar els objectius actuals i en conseqüència a debatre la possibilitat d’un replantejament global. En primer lloc, sobre l’espai on es desenvolupa i les seves limitacions. És clar que no es pot permetre que de manera sistemàtica quedin empreses a fora i és responsabilitat del comú trobar una solució ja de cara a l’any vinent. El recinte multifuncional pot ser l’alternativa però sempre a mitjà termini i per tant cal articular fórmules imaginatives per a les pròximes edicions. La resolució del problema de l’espai només tindrà veritable sentit si va de la mà d’un nou enfocament de la mostra, igualment imprescindible. La Fira acompleix a la perfecció el paper de catalitzadora de punt de trobada de tota la gent del país però pel que fa a l’aspecte comercial que ha de rodejar aquest tipus de convocatòries és encara molt lluny de ser un referent. Només els expositors de cotxes i les estacions amb la venda de forfets tenen un retorn econòmic de la presència a la carpa. La resta d’empreses pràcticament només es limiten a fer marca amb uns resultats sempre incerts i que poc o gens contribueixen a fer més atractiu el certamen. En canvi, per a les associacions pren tot el sentit, ja que els ofereix una repercussió que difícilment d’altra manera tindrien. Per a la Fira s’obre un període de rellançament i és en mans del comú convertir-la en cita ineludible. Aquí i fora.