Hollande i especificitats

François Hollande sabia perfectament per on anaven els trets en el moment en què va comparèixer després de la trobada amb Martí i Mateu a l’Elisi. El cap d’Estat era perfectament conscient, segurament havia estat novament avisat pel cap de Govern i síndic, de la preocupació generada dilluns per la visita del negociador europeu. Per tant, el Copríncep no només va repetir la defensa aferrissada de la necessitat de l’acord d’associació sinó que va fer especial esment més d’un cop que cal respectar algunes especificitats andor­ranes. Perquè el discurs del negociador venia a dir que amb els períodes transitoris que toquin a final del camí les especificitats, i està clar que es parla del tabac o les franquícies, acabaran per desaparèixer. El Copríncep va oferir un discurs diferent. D’una part cita la conveniència de períodes transitoris perquè l’economia andorrana es vagi adaptant, però també concreta que “cal permetre especificitats”. El suport d’Hollande és doblement important perquè significa el suport des de la figura d’un dels dos caps d’Estat, però al mateix temps és el posicionament del president francès, una de les figures amb més pes dins de la Unió Europea. L’acord d’associació és el repte més important per al país en la propera dècada i segurament marcarà l’esdevenidor de generacions actuals i futures. Un bon acord és una garantia de desenvolupament, però al mateix temps es corre el risc que un pacte amb efectes negatius porti l’economia nacional a un carreró sense sortida. L’afer transcendeix al Govern i fins i tot al panorama polític actual perquè segurament no s’arribarà al final durant la present legislatura. Amb aquest escenari és imperatiu que es produeixi una sinergia entre les diferents sensibilitats polítiques per aconseguir el millor text possible amb el major suport possible. Sona a tòpic i naïf demanar que els partits facin l’esforç de posar-se per damunt dels interessos electorals vista la transcendència del que està en joc. Però segurament és el tema més delicat i complicat dels últims temps. Els sectors econòmics també hi tenen coses a dir, però de forma generalitzada perquè és evident que han de primar els interessos de l’Estat. El debat ha de ser franc i clar, sense apriorismes excloents que impedeixin avançar. L’acord és la millor via de futur per a Andorra, però sempre tenint clar que les condicions finals no poden oferir un escenari pitjor que l’actual.