Salut i pacte d'Estat

La reforma sanitària és una molt mala peça al teler perquè realment al final de tot el procés l’únic que es recerca és una reducció de la despesa. Disminuir la quantitat de diners que s’hi dediquen, si és una rebaixa mínimament substancial, significarà perdre més drets i prestacions dels que ja s’han anat perdent des que la Seguretat Social va entrar en números vermells, que pujaven exponencialment any rere any. Hi ha proves evidents, com ara la reducció dràstica del nombre de medicaments que entren per la CASS, l’augment dels requisits per a les proves mèdiques o l’increment del percentatge a pagar per a segons quines prestacions, entre d’altres. Realment l’executiu demòcrata ja va fer un primera tisorada important durant la primera legislatura, però ha servit de poc. Els canvis que s’han anat anunciant, que van en la línia d’un model en què la figura del professional liberal quedarà molt diluïda per poder aplicar mecanismes de més control, derivaran molt possiblement cap a un sistema més similar al de la Seguretat Social espanyola. Globalment és pràcticament segur que l’usuari tindrà menys beneficis que actualment. Per tot plegat és molt difícil que els partits de l’oposició s’avinguin a compartir el desgast que comportarà. Tampoc no hi ajuden les dubtoses actuacions del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) durant el primer mandat dels demòcrates. Perquè és normal que l’oposició el primer que demani siguin responsabilitats polítiques davant de les evidència d’una gestió, com a mínim, descontrolada i que ja està a les mans de la fiscalia per analitzar si hi va haver comportaments sospitosos de ser delictius. El Govern utilitza un raonament impecable per intentar sumar la resta de forces. La sanitat és un tema d’Estat, sense cap mena de dubte, i seria molt millor que el nou model, una vegada constatat que l’actual és insostenible, estigui pactat entre tot l’arc parlamentari. La realitat, però, és ben diferent perquè ningú no vol socar­rar-se en una reforma que de ben segur tindrà una forta contestació tant per part dels professionals sanitaris com per part dels usuaris. L’executiu haurà d’admetre que ha tingut gairebé sis anys de mandat i a hores d’ara el més calent encara és a l’aigüera