Populisme liberal

La cúpula de Liberals d’Andorra es troba immersa en la dinàmica del com pitjor millor des de la rotunda derrota que va patir a les últimes comunals. A partir d’aquell instant els atacs al Govern i DA s’han intensificat en el fons i la forma. De manera indiscriminada i per qualsevol qüestió. Una estratègia lícita del joc democràtic però que acostuma a abraçar el populisme: solucions senzilles a grans problemes. Respostes que no solucionen res sinó tot el contrari però amb bons rèdits electorals. La legislatura ha estat marcada des de l’inici per la crisi de BPA; un període convuls que en les últimes setmanes s’ha disparat en intensitat. El Govern està sotmès a un setge polític i mediàtic (que no del carrer) sense precedents. Ahir l’executiva del primer partit de l’oposició va augmentar la pressió en encarregar al seu grup parlamentari que preparés una moció de censura a l’executiu. Una acció condemnada al fracàs en no tenir la més mínima possibilitat de prosperar quan Martí ha rebut immediatament el suport incondicional de DA i SDP diu que ni tan sols analitzarà la proposta. La iniciativa, així, només busca desgastar el Govern i alhora ratlla la irresponsabilitat. En primer lloc, els paràmetres de la situació política actual no justifiquen una acció com la plantejada, que només es legitima en moments d’absoluta transcendència per a l’esdevenir del país. Després, és un pas més en la desvirtuació del discurs polític que articulen a partir de fets no constatats, insinuacions i insídies. Josep Pintat es va alinear de forma inequívoca amb una part implicada en el cas BPA després que declarés al Consell i no aportés cap prova. De la mateixa manera que van demanar la dimissió de Jordi Cinca només perquè es va publicar que se li presentava una querella que no ha estat admesa a tràmit. Finalment, com ha quedat demostrat, l’estratègia liberal sembla venir marcada pels diaris digitals espanyols. Abans d’ar­ribar a un punt de difícil retorn, seria bo que Liberals d’Andorra obrís un període de reflexió perquè amb un tarannà tan destructiu i sense cap altre projecte que fer fora Martí li serà difícil presentar-se com a alternativa de res. Això no significa que no s’hagi de fiscalitzar l’actuació del Govern, ni de bon tros donar-li suport, ni tampoc deixar d’exigir responsabilitats i fins i tot dimissions quan les evidències d’irregularitats són irrefutables. Significa estar a l’altura de les circumstàncies. Ni més ni menys.