Editorial
Demanda de pisos
L’augment del preu dels lloguers es converteix de nou en una dificultat per a les famílies perquè l’encariment arriba al 30% en els dos últims anys i en cap cas es correspon amb l’evolució dels ingressos de les economies domèstiques
L’habitatge torna a generar problemes. Alguns són els que s’havien viscut en anys precedents amb el parèntesi que va marcar el període més intens de la crisi. Aleshores no hi va haver dificultats ni per llogar ni per comprar. La gran quantitat de persones que van marxar del Principat van posar al mercat una àmplia oferta de pisos de tot tipus i a tot el territori que va fer baixar els preus i va permetre trobar casa sense gaires complicacions. La millora de la situació econòmica, més o menys notable segons l’observador que l’avaluï, està capgirant l’escenari i fent reviure problemàtiques aparcades els últims anys i que tornaran a posar en situacions complicades molts ciutadans, perquè els lloguers són un 30% més cars els darrers dos anys segons els professionals i els ingressos de les famílies no s’han enfilat al mateix ritme. L’encariment té molt a veure amb la reducció de la quantitat d’unitats immobiliàries disponibles i no amb la millora de les condicions dels habitatges que s’ofereixen. A les zones centrals del país és especialment greu la pujada perquè l’oferta és molt escassa després que moltes famílies es traslladessin durant els pitjors moments de la conjuntura econòmica a Andorra la Vella i Escaldes-Engordany per evitar el sobrecost dels desplaçaments diaris des de les parròquies altes per anar a treballar. Una circumstància que s’afegeix a la conversió de pisos que abans es llogaven en allotjaments turístics, que els propietaris consideren un negoci més rendible en molts casos, i a l’envelliment de molts edificis. Les immobiliàries lliguen l’augment de la demanda al creixement de la població assalariada i l’arribada d’inversors estrangers i el resultat més palpable és que s’han de pagar fins a quinze euros pel metre quadrat per residir a les zones centrals d’Andorra i que els temporers tenen aquest hivern moltes dificultats per trobar un lloc per viure. La construcció de nous habitatges no sembla que revifi en breu perquè tot i la recuperació incipient els promotors encara són prudents per implicar-se en inversions que darrerament va costar molt recuperar o que van portar a grans fallides. L’escenari és propici per a l’augment de l’especulació, i més enllà del seny i la bona praxi de propietaris i gestors és difícil combatre i frenar els efectes que imposa el binomi oferta i demanda.