Error liberal

Encara que no tingui gaire sentit, totes les informacions apunten que el comunicat que va emetre l’executiva de Liberals d’Andorra era literalment cert: van comminar el grup parlamentari a presentar una moció de censura contra Martí. Significaria que una maniobra d’aquesta transcendència no estava consensuada i que no comptava amb el suport explícit del líder Josep Pintat. Perquè és precisament Pintat qui hauria de defensar aquesta moció de censura, i això comporta que s’hagi de proposar com a nou cap de Govern. Perquè la moció de censura, en cas de fructificar, deriva en el fet que l’actual cap de l’executiu cessa i el parlament ha de votar per elegir-ne un de nou. I amb una mínima coherència política, qui aspira a fer fora l’actual és qui ha d’aspirar a rellevar-lo. L’executiva liberal ha posat el polític lauredià a tocar del precipici. La possibilitat de guanyar és pràcticament zero, perquè necessitaria una fuga de consellers demòcrates i fins i tot, encara que es produís, seria molt sorprenent que socialdemòcrates i SDP votin a favor d’un executiu liberal. A més a més, la moció es presenta sense un motiu suficient: ni l’exectuiu està bloquejat i no pot governar; ni és incapaç d’aprovar el pressupost; ni hi ha una situació d’alarma extrema; ni ha esclatat un escàndol que posi en dubte l’honorabilitat del cap de Govern. I això Josep Pintat ho sap perquè coneix perfectament les lògiques del joc polític. Perdrà la moció, el càstig que rebrà serà important i segurament provindrà de tota la resta de partits, i davant l’opinió pública quedarà com un irresponsable per haver actuat de forma temerària sense cap justificació plausible. Existeix l’opció de passar el testimoni a Jordi Gallardo, que patirà les mateixes conseqüències i a més es reobrirà la ferida mai tancada del tot sobre el lideratge dels liberals. És molt possible que aquest error polític estigui relacionat amb un calentón fruit dels titulars incendiaris contra el Govern i contra el país dels mitjans digitals espanyols que intenten dibuixar un escenari de caos i esfondrament que res té a veure amb la realitat. L’executiva liberal no ha calculat, però, que la majoria dels votants ni tan sols saben que aquests mitjans existeixen i que el que sí que saben és rebutjar la irresponsabilitat.