Editorial
Tot igual (malament)
El Govern va presentar ahir els detalls del pressupost per a l’any vinent amb uns números que es podrien resumir en la més absoluta continuïtat. I això significa que l’executiu segueix sense haver fet res per solucionar els problemes estructurals
La continuïtat pot ser bona o dolenta segons el punt de partida des d’on es miri. Uns pressupostos continuistes a Andorra són una molt mala notícia, perquè signifiquen que els greus problemes que llastren les arques de l’Estat segueixen inalterables i que tampoc s’engeguen les iniciatives necessàries, com ho és la finalització de la desviació de Sant Julià. L’executiu continua deixant passar el temps acumulant dèficits amagats darrere dels diners que agafa dels beneficis d’Andorra Telecom. El gabinet no entén que agafar diners de l’operadora, siguin beneficis o reserves, no és intrínsecament dolent amb l’objectiu de no pagar interessos en demanar més deute, el problema és que aquests 35 milions d’euros d’ingressos patrimonials extra permeten tapar la ineficiència de l’executiu a l’hora de fer front a les reformes. Sense els 142 milions que aquest Govern ha utilitzat d’Andorra Telecom des del 2011 seria impossible haver fet pressupostos continuistes. Hauria d’haver fet les reformes, i fer-les bé, perquè en cas contrari el dèficit hauria portat el deute a un límit proper a la insostenibilitat. Aquesta és la debilitat manifesta d’un executiu que veu com fa sis mesos que va apujar les cotitzacions a la CASS un 2% i per l’any vinent ja preveu que el dèficit sanitari ja se’ls hagi menjat i tornem a estar en els nivells del 2015, amb 60 milions d’euros (prop un 15% del pressupost). És lògic que l’Estat hagi de fer una aportació anual del pressupost per a cobrir un dèficit sanitari, però és inacceptable que la falta de control en la gestió derivi en uns dèficits que pugen exponencialment. Fins i tot els anys que hi va haver una reducció important de la població per la crisi, el dèficit seguia pujant. Serà complicat fer una reforma sense explicar com l’hospital s’ha convertit en el principal malbaratador de recursos. I encara més difícil serà explicar com per a l’any vinent, després que s’hagin fet públics tots els tripijocs i accions de dubtosa legalitat dins del SAAS, el Govern sigui capaç d’entregar tres milions i mig suplementaris a aquest organisme. El SAAS ja preveu un dèficit de prop dels 18 milions d’euros, un 20% superior al d’enguany, quan en teoria van fitxar Josep Maria Piqué com a director del SAAS i de l’hospital per optimitzar els recursos.