Pacte sense pacte

L’opció d’un pacte d’Estat per a les negociacions de l’acord d’associació amb la Unió Europea està gairebé descartada. El mateix concepte de pacte d’Estat ha quedat molt malmès després dels múltiples conflictes de caire formal i perquè l’oposició entén que l’executiu només pretén tirar endavant amb els seus criteris disposant gratuïtament de l’aval de la resta de forces. Fer un bloc comú és gairebé impossible, sigui per la lògica política de no donar ni aigua al que mana, per convenciment respecte que al final del camí la situació de la relació amb Europa serà pitjor que l’actual o per entendre que els volen fer entrar quan el partit ja està molt avançat i amb les regles ja establertes. Les reunions d’ahir de Martí amb liberals, socialdemòcrates i SDP poden obrir una nova perspectiva. La situació, però, és ben diferent segons els casos. Tant els socialdemòcrates com SDP estarien, com a mínim per trajectòria històrica, en el punt de més suport a un acord d’associació amb la Unió Europea. Per tant, les discrepàncies poden ser més de forma o de matisos que no de la necessitat de l’acord. Amb els liberals la situació és ben diferent. Com en altres temes, Ld’A no té una postura unitària respecte a Europa. Existeixen molts punts de vista que van des del rebuig directe que preferiria suspendre les negociacions sine die, a aquells que volen una pausa per fer un replantejament global, passant pels que entenen que l’acord és irreversible i que cal obtenir el màxim d’avantatges i terminis d’adaptació possibles. Tot i aquesta diversitat, els liberals sembla que han entrat en una línia de voler una major participació com a mínim a l’hora de tenir informació de com es desenvolupen les converses. Els diferents moviments van convergint cap al fet que hi pot haver una espècie de pacte sense pacte on els diferents partits acompanyin el procés amb una implicació asimètrica. Aquest posicionament no treu que al final del camí, on s’arribarà segurament ja dins de la propera legislatura, hi hagi posicionaments diferents respecte a si es demanarà el vot a favor o en contra dins del referèndum que pràcticament totes les forces han preconitzat abans de signar un conveni d’aquesta transcendència. El calendari marca que hi haurà una campanya electoral enmig de tota la negociació i quan ja es tindran clares les condicions finals del pacte. Llavors serà el moment perquè tothom fixi la postura i que sigui el votant qui decideixi.