Editorial
Padrins més ben atesos
La gent gran i amb dependències tindrà a partir de l’any que ve una millor atenció a la llar amb l’ampliació dels horaris i l’entrada de professionals per donar-los més cobertura i evitar així haver de fer ús de places geriàtriques
L’atenció domiciliària s’amplia, es professionalitza i s’homogeneïtza. El servei que havien estat oferint els comuns els últims anys passa a mans del Govern després que totes les corporacions hagin decidit traspassar-lo en entendre que suposarà una millora generalitzada de les condicions que es donaven fins ara. Des de principi d’any els padrins gaudiran de la mateixa assistència durant les 24 hores de cada dia independentment de la parròquia on resideixin. Una mesura assenyada tenint en compte les dimensions del Principat i que es tracta d’un servei social i és lògic que arribi a tots els ciutadans en igualtat de condicions. Afers Socials agafa sota aquesta premissa una competència que des de totes les parròquies hi ha coincidència que no havien d’haver assumit mai. La realitat, però, ha estat que van començar a fer atenció domiciliària perquè van ser les administracions més properes, les comunals, les que van palesar la necessitat de donar un cop de mà en tasques diàries a gent gran i persones amb certa dependència que no es poder valer per si mateixes a casa. Afirma algun cònsol que si ho van fer va ser perquè Govern no ho desenvolupava i, per tant, que el canvi posa les coses al seu lloc. El nou escenari per reorganitzar el model d’Estat dóna així un dels primers fruits, n’hi hauria d’haver molts més i de rellevància, per implantar el mateix servei arreu del país, alhora que s’elimina una despesa de les arques comunals. La nova dinàmica de treball que s’encetarà amb el canvi d’any ha de servir també, com planteja l’executiu, per racionalitzar i optimitzar els recursos i fer que l’atenció a la llar a padrins i dependents sigui completa i professionalitzada per evitar l’internament a centres geriàtrics. Es reduirà així el que representa per al Govern i per a la CASS haver de sufragar l’ús d’una plaça residencial, alhora que es permet a l’usuari continuar a casa, que és on la majoria prefereixen estar. El traspàs entre administracions ha de ser, a més, un exemple per demostrar que és possible coordinar esforços i treballar en sintonia, per recol·locar el personal del servei i perquè la ciutadania no tingui canvis traumàtics en l’assistència. La tasca per endreçar i resituar el repartiment de competències i posar fi a la duplicació de serveis encara té camí per recórrer.