Editorial
Cotitzar pels ingressos
El Govern està ultimant un canvi legislatiu que permetrà que la CASS tingui accés a les dades dels ingressos de cada autònom i suposarà la fi de la quota única i l’aplicació d’un sistema perquè cotitzin segons el que facturen
La cotització dels autònoms a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) ha motivat crítiques des que es va implantar la reforma de la llei el 2008. La principal queixa era l’obligatorietat de pagar un import fix independentment del sector de feina i dels ingressos del treballador per compte propi. Les reclamacions perquè s’adaptés el que s’ha de cotitzar a la Seguretat Social a la realitat de cada afectat han estat constants i fins ara no havien tingut el retorn anhelat pel col·lectiu. El Govern, però, fa el primer pas per atendre les peticions reiterades i donar-los una resposta més individualitzada. El ministre de Treball, Xavier Espot, va anunciar ahir al Consell que s’ultimarà una modificació legislativa en unes setmanes que farà possible que cada autònom cotitzi segons allò que ingressa. El camí escollit per l’executiu per tenir una font de dades fiable en què quedi reflectida la facturació de cada cotitzant és que la parapública tingui accés als números declarats a l’Agència Tributària. Un model que permetrà aplicar el nou règim de cotitzacions d’una manera ajustada. Desapareixeran els greuges denunciats pels treballadors per compte propi, que havien de fer front al pagament de 400 euros al mes, tots igual, quan existeix una amplíssima forquilla entre els ingressos dels diversos professionals sotmesos a aquesta obligació. La mesura del Govern posarà fi a aquesta disparitat que resultava de la implantació d’un criteri únic des de l’entrada en vigor de la Llei de la CASS el 2009, i la mateixa oposició va reconèixer ahir els beneficis que comportarà perquè la cotització sigui proporcionada als guanys. L’aportació dels autònoms a la Seguretat Social se situarà, quan s’implementi el nou sistema del qual encara no s’han donat a conèixer els detalls específics, en els estàndards de la resta d’afiliats, que cotitzen segons el que guanyen. Els empresaris per compte propi es veuran alliberats d’una despesa que des d’alguns negocis s’assegurava que representava un llast que posava en perill la continuïtat de la feina. En alguns casos la rendibilitat estava més en qüestió si no es va començar a cotitzar el 2009 en fer-se obligatòria l’afiliació pels quantiosos deutes acumulats per molts autònoms. Encara n’hi ha que cada mes han de pagar una part de cotitzacions pendents.