Alternatives agrícoles

El sector agrícola necessita trobar noves fórmules per diversificar-se. La trumfa va ser una aposta amb una forta embranzida inicial que es va anar diluint amb el pas del temps. Errors de comercialització o el fet d’apostar per només un producte de temporada són causes que cita el president de l’Associació de Pagesos i Ramaders per explicar per què la societat s’ha vist abocada a la fallida amb un deute de 265.000 euros. Els que encapçalaven la junta aquest últim període de la societat també han carregat contra la falta de suport del Govern. Tots aquests elements hi han tingut a veure. Des d’un inici mal plantejat que no es va saber redreçar fins a una pèrdua d’interès progressiva per part dels socis, passant per una oferta comercial que hauria d’haver estat més àmplia –les herbes medicinals també van fracassar– i la tèbia implicació de l’executiu en el projecte. L’anàlisi de tot allò que va fallar ha de servir per no repetir els mateixos errors. Xavier Coma diu que es continua produint patata. Sí, hi ha producció agrícola i l’executiu treballa per donar-li visibilitat amb iniciatives com la fira que ha acollit aquest cap de setmana Illa Carlemany. També s’ha impulsat una marca comuna per als productes nacionals per ajudar en la promoció. El cert és que la força ha de venir de projectes conjunts que és el que va pretendre, amb un resultat amarg, la societat de la trumfa. Però també hi ha exemples satisfactoris. La carn de qualitat segueix sent una prova de com assolir aquest valor afegit unint esforços en una iniciativa comuna. Els productors de vi són pocs però han demostrat que hi ha conreus alternatius al tabac amb possibilitats de reeixir. S’estan fent un nom fora de les fronteres i són conscients que l’impuls d’un segell comú amplia les seves possibilitats. El món del vi, de fet, és un exemple de la força de la marca col·lectiva. El sector agrícola ja per si sol és feble i necessita el suport públic i a Andorra s’hi sumen les debilitats fruit de l’altitud o l’orografia, que en dificulten el conreu. Però en aquests moments convulsos en què els pagesos temen pel futur del tabac pel nou marc de relacions que es negocia amb Europa es fa més evident que mai que s’han de treballar alternatives. I hi ha d’estar implicat el Govern però el sector també ha de creure en les seves possibilitats i dedicar-hi esforços.