Editorial
Sindicalistes liberals
El grup parlamentari liberal ha fet seus els arguments dels sindicats dels cossos especials com a principals tesis que justifiquen el seu rebuig a les lleis que han de regular el cos de policia, el d’agents penitenciaris i el de bombers
L’estratègia dels liberals respecte a les lleis que han de regular els cossos especials és difícilment comprensible. El partit de dreta pura i dura a Andorra ha agafat l’argumentari dels sindicats per defensar una sèrie de privilegis i situacions inexplicables. És cert que Marc Forné va inventar la fórmula d’obviar l’ideari liberal respecte a l’administració pública atès el gran pes dels funcionaris a les eleccions. Forné va tenir clar que afavorint empresaris, professionals liberals i funcionaris tenia molt de guanyat a l’hora dels comicis. A diferència de la majoria de països, els assalariats de nivell mitjà i baix tenien un escàs impacte a les eleccions perquè gairebé no hi havia andorrans en aquesta forquilla laboral. Però els liberals actuals han superat amb escreix les tàctiques fornerianes dels jocs de mans per acontentar els potencials electors en detriment de la resta de la població. El grup liberal va assegurar ahir que s’oposa a la regulació dels cossos especials que presenta el Govern perquè es retalla. Un dels punts que se citen és que se suprimeix el dret de vaga en els cossos especials. Sobta aquesta argumentació perquè demostra un desconeixement molt profund tant de la llei com de la realitat actual. D’entrada, els policies i agents penitenciaris tenen eliminat el dret de vaga de forma oficial des del 2004 i el 2008, respectivament. Aquesta eliminació es va fer amb les lleis que regulaven els dos cossos. I les dues van ser fetes per governs liberals, la primera a l’època de Forné i l’altra, a la d’Albert Pintat. Un dels consellers que estaven explicant avui el seu rebuig a la llei perquè s’elimina aquest dret, Jordi Gallardo, formava part de l’executiu liberal en una de les èpoques concernides. Respecte dels bombers, al text que ha presentat el Govern sí que es reconeix el dret de vaga amb la condició de fixar uns serveis mínims. Un altre argument per oposar-s’hi és que es canvien les condicions dels futurs funcionaris dels cossos especials respecte als que hi ha actualment. Evidentment, com gairebé sempre en qualsevol regulació d’un col·lectiu laboral i com van fer les lleis aprovades pels governs liberals durant la dècada passada en què, per exemple, es van canviar les condicions de jubilació als policies o els complements salarials a rebre.