Relliscada catalana

L’explicació més simple sobre per què el Parlament de Catalunya va validar una proposta injusta envers Andorra passa perquè es van aprovar 120 resolucions en menys de 12 hores amb un total de més de 3.600 punts. En aquest escenari, s’ha d’entendre que hi havia parlamentaris que no s’havien mirat punt per punt tot el que es votava. Això no ho justifica, perquè l’obligació d’un diputat que cobra una retribució per una feina, és llegir-s’ho tot sobre allò que vota. Fer el contrari és una irresponsabilitat, atès que els textos que s’aproven passen a ser d’obligat compliment per a la ciutadania. Ja sigui per no haver-s’ho llegit o per desconeixement de la realitat, el Parlament va tirar endavant la proposta de la CUP que posa en el mateix lloc Andorra i els paradisos fiscals a l’hora de castigar les empreses o esportistes que hi tinguin vincles. La CUP va demostrar especial mala intenció, perquè el redactat evidencia que coneixia perfectament que Andorra no és considerada un paradís fiscal ni per Espanya ni per la Unió Europea. I els cupaires han decidit subrogar-se el dret de decidir que ells són qui determinen quins països són paradisos més enllà del que determini la Unió Europea. Però la CUP i la resta de parlamentaris catalans haurien de fer un pas més enllà i mirar per què ni la UE ni Espanya consideren Andorra un paradís. A partir de l’1 de gener de l’any vinent –i falta un mes i mig– comença el període de control dels comptes dels no-residents per enviar informació automàtica als països d’origen. Andorra ha signat conveni de no doble imposició amb múltiples estats. Es compleixen els calendaris i els requisits de l’OCDE, del GRECO i de tots aquells organismes que van avaluant constantment el país. I les avaluacions són serioses, sobre el terreny, i els acords i convenis firmats s’estan complint. A un representant de la ciutadania se li han de demanar uns mínims de responsabilitat, formació i documentació, perquè els seus actes arrosseguen al darrere institucions i ciutadans. Perquè la CUP, i el Parlament català posteriorment aprovant la moció, intenta castigar Andorra en base a tòpics i circumstàncies del passat, menystenint tot l’esforç que s’ha estat fent, i es fa, en el camí de la transparència.