Un SAAS descontrolat

El servei andorrà d’atenció sanitària (SAAS) ha ocupat moltes portades del Diari els darrers mesos per les sospites sobre múltiples accions fetes durant el mandat de Lluís Burgués. Les sospites són de tal calibre que el Govern –tard– va portar l’afer a la fiscalia perquè analitzi si les irregularitats arriben al nivell de ser perseguides judicialment. L’època Burgués semblava que havia de quedar sepultada per una nova forma de fer. La despesa descontrolada sistemàtica, l’increment any rere any de treballadors, la nul·la optimització de recursos... aquestes mancances i altres se suposava que s’havien acabat amb l’arribada de Josep Maria Piqué com a director general del SAAS i de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell. Els primers mesos de Piqué són la viva imatge de la desesperança, i poden portar a pensar si veritablement alguna vegada arribarà algú del SAAS amb un mínim de capacitat per gestionar amb coherència els recursos públics. El pressupost per al 2017 demostra que un cop més el SAAS tira de veta amb una irresponsabilitat colpidora, si no fos perquè és exactament el mateix que va fer any rere any Lluís Burgués. Augmentar en un any més de tres milions el dèficit previst significa que Piqué encara no ha entès per què se’l va contractar. Fins i tot supera els injustificables increments de Burgués. Potser el ministre de Salut no l’hi ha explicat bé. Fins i tot podria ser que Toni Martí no hagi estat capaç de trametre el missatge. La sanitat nacional està dessagnant, literalment, les arques públiques, i els responsables polítics continuen mirant cap a una altra banda permetent més dèficit, més contractacions, obviant l’entrada de mesures de control... Al SAAS, un cop ja van superar les més de mil persones a sou es va perdre la vergonya que feia superar aquesta xifra. Són ara unes 1.050 persones per a un hospital de gamma petita-mitjana i un servei d’atenció primària per a setanta mil persones. És complicat que la ciutadania ho pugui entendre més enllà de la sensació que com els diners són de la padrina es poden gastar alegrement. Piqué, al cap i a la fi, no n’és el culpable. Li paguen més de 12.000 euros per fer una feina de contenció que de moment no sap fer, però cap dels seus responsables diu res.