Editorial
Un dia més de cues
Cues de fins a deu quilòmetres per entrar al país sense que l’acumulació de vehicles fes que s’obrissin els dos carrils a la frontera. Les retencions quilomètriques ja s’han convertit en habituals tots els dissabtes
Les cues s’han institucionalitzat el dissabte fins a primera hora de la tarda i gairebé ja es pot donar per fet que per arribar de la Seu a Andorra cal invertir una hora. És un fet conegut àmpliament tant per les autoritats andorranes com per les espanyoles, que no mouen ni un dit per solucionar la situació. Queda en el record el compromís espanyol d’obrir els dos carrils d’entrada a Andorra en cas d’una acumulació gran de cotxes que provoqui llargues cues. Es va fer en algun moment puntual i novament s’ha tornat a col·locar el pilot automàtic d’un sol carril independentment de les retencions que hi hagi. És trist, però Espanya té una excusa perfecta per no fer allò al que es va comprometre. Com que el Govern no tira endavant la desviació de Sant Julià, el fet que l’embut tingui lloc a la frontera o al primer encongiment de carril dins d’Andorra, no canvia res. Quan és el principal interessat, Andorra, qui no posa fil a l’agulla per ajudar en la millora de la situació, és complicat anar a demanar suport a l’altra part. És complicat que els turistes i els excursionistes entenguin com poden tardar menys de dos hores, pagant túnel i peatges, per arribar a la Seu d’Urgell des de Barcelona i posteriorment necessiten una hora suplementària per recórrer els nou quilòmetres entre la capital de l’Alt Urgell i Andorra. L’executiu no entén que el pitjor reclam per als visitants és el fastigueig que se’ls dóna d’entrada per arribar al país. És cert que amb un sistema viari limitat és normal que en ocasions d’afluència exagerada la carretera es col·lapsi i es produeixin retencions. Ara bé, és inacceptable que les cues s’hagin instaurat quan existeixen mecanismes que, de forma evident, les impedirien quan el volum no fos excessiu. I aquí l’executiu demòcrata ha de reflexionar. El vial de Sant Julià és necessari i si no s’ha fet, un cop s’ha conegut que els constructors en el seu moment van oferir-se a finançar-lo, és per simple voluntat política. Caldrà que més d’hora que tard l’executiu expliqui d’una vegada per totes per què no es vol fer l’única obra imprescindible quan es parla d’un cost inferior a 30 milions d’euros i que es pot finançar a llarg termini. És incomprensible i demostra l’alienació d’aquest Govern respecte a la realitat del dia a dia.