Un Govern, dues línies

Les tres corporacions sanitàries que han estat negociant per implantar-se a Andorra tenen motius incontestables per estar enfadades amb el Govern. L’obertura al capital estranger va donar el tret de sortida perquè comencés una operació de reclutament a l’exterior perquè empreses i societats de prestigi s’instal·lessin al país. Un dels camps on es va detectar major potencial era el sanitari, amb la possibilitat que s’obrissin clíniques que poguessin atreure turisme sanitari. Era un dels pilars de l’anomenada diversificació. I realment en el camp de la salut és on es van obtenir millors resultats a l’hora de captar inversors interessats. L’executiu s’ha gastat molts diners de les arques públiques a tirar aquesta política endavant perquè hi havia el convenciment –i així s’han presentat a les eleccions els demòcrates cada vegada– que l’obertura és el futur, i la inversió estrangera, el camí per a revifar l’economia nacional. Aquesta voluntat, però, no s’ha complert a l’hora de la veritat i els potencials inversors estrangers veuen que on tot eren promeses de facilitats al final s’han topat amb constants inconvenients, especialment per part del ministeri de Salut. És cert que en algun tema la captació es va fer massa de pressa, com en el camp de la fertilitat, quan encara hi havia legislació a desenvolupar. Però no és menys cert que des del ministeri, sobretot a partir de l’arribada de Carles Álvarez Marfany, dóna la sensació que es fa tot el possible per enderrocar un rere l’altre tots els projectes. Perquè el Govern s’ha d’aclarir d’una vegada per totes. O es pretén que s’instal·lin clíniques foranes perquè diversifiquin i moguin l’economia, o en canvi es vol vetar la seva entrada perquè provocaran major despesa a la CASS. No té cap sentit mantenir aquesta dicotomia que no porta enlloc, excepte a la despesa innecessària de diner públic. Si es volen donar facilitats, mantenint les activitats dins dels criteris comunament establerts a escala europea, i eliminar burocràcia i traves, el que no es pot és posar pals a les rodes constantment. Perquè ara ja estem a punt que corri la brama que Andorra es dedica a rebentar projectes d’inversió forana que el mateix Govern va a buscar. És l’únic que ens faltava ja en l’àmbit de la fama internacional.