Editorial
Una llei de fertilitat
L’elecció d’un professor d’una universitat dels jesuïtes per redactar la llei de fertilitat fa pensar que inclourà plantejaments conservadors que acabaran impossibilitant que l’Institut Marquès s’instal·li al Principat
La decisió del Govern de legislar sobre reproducció assistida genera molts dubtes. Els factors que envolten la normativa apunten que no té gaire sentit esmerçar esforços a crear un marc jurídic que serà de poca, si no nul·la utilitat. La necessitat de fer la llei va sorgir per disposar de les bases que permetessin a l’Institut Marquès obrir una clínica de fertilitat a Andorra. Un projecte que forma part de l’aposta de l’executiu per desenvolupar el sector mèdic com a pilar de la inversió estrangera i l’obertura econòmica. Amb els plantejaments del ministeri de Salut, però, cada dia sembla més difícil que la institució s’acabi instal·lant al país. Primer van ser les reticències de Carles Álvarez Marfany respecte del projecte en assumir la cartera, i ara la tria per fer la llei. L’encarregat d’elaborar-la és professor d’una universitat dels jesuïtes que clarament està marcat per la vinculació a l’Església catòlica. Defensa l’executiu que no hi ha perquè pressuposar que Federico de Montalvo redactarà una normativa de tendència conservadora. Una consideració que se sustenta difícilment, perquè és poc lògic pensar que el redactor del text, expert en biodret, signarà una norma que entri en contradicció amb el contingut de les assignatures que imparteix en un centre estretament lligat a l’Església. Sembla evident que plasmarà el que ensenya i que no inclourà pràctiques o tècniques no acceptades per la ideologia que té i que inevitablement condicionarà el resultat final. És a dir, si la pretensió del Govern no és implementar un marc perquè l’Institut Marquès pugui oferir als usuaris res més del que ja fa a altres països no té cap interès desenvolupar aquesta norma. La clínica de fertilitat no s’obrirà al Principat si els serveis són més restrictius que per exemple a Espanya, on la legislació és molt aperturista en aquest àmbit. Aleshores no cal llei i no cal continuar insistint que s’aposta per inversions de renom de professionals de la salut. L’executiu hauria de reflexionar quin posicionament volen fer prevaldre: l’aposta pel turisme mèdic o una llei molt condicionada, potser per encaixar amb el Coprincipat. El Govern ha de decidir, perquè ambdós paràmetres no són compatibles perquè la reproducció assistida atregui turistes al país. I s’ha d’explicar i no crear falses opcions de negoci després d’haver anat a buscar els professionals.