Violència a les llars

Les xifres de violència domèstica registrades aquest any situen Andorra en els estàndards dels països veïns. Estaria bé que el Principat fos una excepció en aquest sentit i que les dades reflectissin que els maltractaments a la llar són un comportament residual. Malauradament, però, la realitat és ben diferent, i queda ben plasmada en el balanç d’intervencions setmanals de la policia, que gairebé sempre recull alguna detenció per agressions en l’àmbit domèstic. El problema perdura, i enguany els números del Servei d’atenció a les víctimes de la violència de gènere i domèstica reflecteixen un augment dels casos, amb 56 de nous i 82 que provenien del 2015. El ministeri atribueix part de l’increment als nous recursos, que permeten a tots els implicats en el circuit d’atenció disposar de més eines per detectar aquestes situacions, i per tant, actuar i aturar-les. L’assistència s’ha ampliat més enllà de la dona i inclou tots els maltractaments a la llar, en els quals també entren els menors i les agressions dels fills als progenitors. El missatge en la jornada dedicada a eradicar la violència torna a ser la necessitat de detectar al més aviat possible els casos. Per això és necessari que la societat prengui consciència que és responsabilitat de tots individualment ajudar les persones que pateixen agressions, siguin del tipus que siguin, i denunciar-les quan les víctimes no puguin reaccionar per la pressió i la dependència que tenen respecte del maltractador. Un escenari que es dóna amb freqüència perquè les vexacions psicològiques, com les físiques o el control econòmic fan que la víctima visqui sotmesa i no pugui sortir del cercle i distanciar-se’n. El vincle emocional, els fills i la falta de recursos porten sovint a suportar situacions que amb l’ajut de l’equip especialitzat i també l’entorn familiar i laboral poden superar, però cal donar-los suport perquè facin el pas de trencar. Després vindrà la denúncia, que encara no fan ni la meitat de les afectades. La violència domèstica es produeix a tot tipus de llar, i sobta que la franja on més casos es registren siguin dels 29 als 49 anys, perquè són dones que han crescut en un ambient de rebuig a comportaments abans consentits i silenciats. L’educació esdevé la via idònia perquè les víctimes siguin capaces de posar fi a aquestes relacions i perquè els agressors abandonin patrons de masclisme i superioritat.