Els deures del Madriu

Els quatre comuns amb terreny a la vall del Madriu tenen previst augmentar el pressupost per a la gestió de l’àrea declarada patrimoni de la Unesco a 120.000 euros durant l’exercici 2017. Cadascuna de les quatre administracions parroquials concernides hi posarà, doncs, 30.000 euros, 5.000 més dels que s’havien pressupostat per a aquest any, malgrat que finalment l’esforç econòmic va ser superior per la necessitat d’abonar la despesa extraordinària del pla de conservació que s’ha encarregat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Amb aquesta previsió a l’alça del pressupost es pretén tenir marge per contractar una persona per a l’atenció al públic de l’oficina que es va obrir a la plaça Lídia Armengol d’Andorra la Vella com a dependències administratives, però també com a punt d’informació sobre la vall i el seu important valor. La de la promoció és una assignatura pendent que necessita d’accions com aquesta, malgrat que la ubicació generi dubtes –sobretot quan ja no està a tocar de l’oficina nacional de turisme– i que quedi en un simple intent si no s’aprofiten al màxim les seves possibilitats. La gestió de la vall té un llistat ampli de deures pendents de fer, dotze anys després de la declaració de Patrimoni de la Humanitat. És vital per a la gestió aquest pla de conservació que ja ha estat adjudicat i que s’ha d’entregar a final de l’any vinent, és una eina necessària aquest reglament unificat contra les accions vandàliques que ha de posar fi a situacions inversemblants com ara que no hi hagi una política unificada respecte a la circulació rodada i com lluitar-hi. Tanmateix, és urgent que s’abordi la qüestió dels accessos, un tema complex però sobre el qual es fa necessari prendre una determinació. Molts deures pendents per afrontar malgrat els anys passats i que són feina necessària perquè la vall sigui dignificada i posada en valor. Perquè si bé és cert que el nombre de visitants ha augmentat aquest estiu –unes 25.000 persones entre el primer de juliol i final de setembre, segons han desvelat els ecocomptadors instal·lats, quan en anteriors temporades rondaven els 18.000– les xifres recollides encara estan lluny del màxim de capacitat, fixat en unes mil persones diàries. La riquesa de la vall és encara molt desconeguda i els actors implicats han fet poc per canviar-ho.