Editorial
Formar desocupats
El Servei d’Ocupació té 370 inscrits en recerca de feina i 800 ofertes de treball actives. La situació és que hi ha oportunitats laborals, però els desocupats que estan dins de la bossa no responen als perfils que es reclamen
Les xifres d’inscrits al Servei d’Ocupació ja estan lluny dels pitjors moments de la crisi, quan superaven el miler de desocupats. De fet, el nombre aportat ahir pels responsables de Treball: 370 demandants de feina, és la més baixa en anys. A la recuperació progressiva del mercat laboral, que fa mesos que es tradueix en un increment d’assalariats, s’hi ha de sumar que ens trobem en una de les èpoques de més oferta de feina de l’any, amb l’inici de la temporada turística d’hivern i a les portes del Nadal. L’altra dada aportada ahir, la d’ofertes de feina actives, corrobora aquesta necessitat de mà d’obra, i especialment en els sectors més lligats amb el turisme. La realitat, però, és que malgrat la necessitat de treballadors, hi ha part de la població desocupada que té dificultats per inserir-se al mercat laboral, sigui per edat, per manca de preparació o per altres casuístiques. Per això el Govern treballa en un catàleg de formacions que és dinàmic i es revisa i es modifica periòdicament per adaptar-se a les necessitats que marca el mercat de treball. El Servei d’Ocupació, a més, ha incidit en un major acompanyament a aquestes persones, fent seguiments individualitzats de cada cas. És el camí a seguir i on s’han de concentrar esforços perquè, no en poques ocasions, han estat objecte de crítiques per part de les patronals, que es queixaven que sovint les persones que els enviaven per cobrir les vacants de feina no corresponien a les necessitats de l’oferta laboral i que no era una eina útil per trobar els treballadors que es necessitaven. D’un temps ençà, però, les quotes d’Immigració s’han flexibilitzat per tal de facilitar als negocis poder buscar fora de les fronteres els treballadors especialitzats que necessiten. És una mesura necessària tenint en compte el volum de població i les consegüents limitacions de perfils professionals. En paral·lel, però, s’està treballant per fer del Servei d’Ocupació una àrea que sigui molt més que un lloc que enviï currículums a empreses. No es pot descuidar aquest percentatge de ciutadans que té problemes per trobar una ocupació i l’administració ha de dedicar recursos perquè no quedin fora del mercat. La formació ocupacional s’ha de continuar potenciant i fer-ho en col·laboració amb els actors socials i econòmics, que són els grans coneixedors de les necessitats.