Més transfronterers

El Govern ha calculat en uns 900 els llocs de treball que calen cobrir, i el conveni amb Catalunya, amb la participació també de l’ajuntament de la Seu, té com a objectiu establir els mecanismes per fer més accessible la bossa de treball als alturgellencs. La possibilitat d’incrementar el nombre de transfrontereres és un win-win per a les dues parts. Per a Andorra disposar de treballadors de la comarca veïna és un terreny guanyat per a la integració, per a l’estabilitat laboral i l’idioma. Per a l’Alt Urgell és una necessitat imperiosa perquè Andorra és, de llarg, la principal empresa contractadora de mà d’obra a la comarca. En l’època de bonança l’Alt Urgell va arribar a comptar amb més de dos mil transfronterers, una xifra altíssima si tenim en compte que la força laboral de la Seu d’Urgell és relativament petita en tenir només uns deu mil habitants. La crisi va escombrar bona part dels llocs de treball. En els moments més complicats de la recessió es va arribar a estar només cap als mil treballadors alturgellencs, quantitat de les més baixes de l’últim mig segle. La revifada econòmica ha tornat a crear una demanda per part de l’empresa privada que necessita mà d’obra. És normal i positiu que es busquin acords i pactes per facilitar que es primi perquè vinguin els treballadors de les zones veïnes. I seria bo que també s’aconseguís el mateix efecte amb el sud de França, encara que és molt més complicat perquè les circumstàncies són molt diferents. Durant els últims anys han arribat moltes queixes dels col·lectius alturgellencs en referència que Andorra no estava donant cap facilitat perquè el nombre de transfronterers anés a l’alça. Cal congratular-se que s’hagi reconduït la situació i incidir que els veïns de l’Alt Urgell no poden ser responsabilitzats de decisions errònies preses pel Parlament de Catalunya i que poden perjudicar Andorra. L’acord amb la Generalitat demostra que les relacions amb els veïns són bones i que el fet que el Parlament català aprovés una resolució on es considera que el Principat és un paradís fiscal no deixa de ser una anècdota que finalment no tindrà efectes pràctics. La Generalitat ha estat la primera a reconèixer que la moció, a l’hora de la veritat, no tindrà cap incidència.