I ara més impostos

El 95% del plantejament per a la reforma sanitària que va exposar ahir el ministeri és exactament el mateix catàleg de bones intencions que havien presentat Rosa Ferrer, Lluís Burgués i Cristina Rodríguez en les distintes etapes de l’ad­ministració demòcrata. La diferència fonamental és que per primer cop s’ha introduït l’element que canvia tot el plantejament. El ministeri ha entrat en un nou enfocament que passa per introduir nous impostos per ajudar a finançar el dèficit sanitari. Concretament ha apuntat que es podrien gravar els refrescos (pel sucre), el tabac i els productes contaminants. El Govern està a punt de caure en un error gravíssim, fins i tot major que el de l’augment de les cotitzacions un 2%. Quan es va anunciar l’increment de les cotitzacions des d’aquesta mateixa tribuna es va avançar que es tractava d’un error de manual. No perquè no s’haguessin d’apujar, sinó perquè fer-ho sense haver iniciat les mesures de contenció de la despesa només aconseguiria augmentar encara més el dèficit. I no només el dèficit s’ha menjat els vint milions extra que van proporcionar els treballadors i els empresaris per la retenció en les nòmines, sinó que ho va fer a una velocitat insospitada: en només un any. L’executiu –que ha agafat el mal costum d’equivocar-se en la pràctica totalitat de decisions en sanitat– està a punt de redoblar la gravetat de l’error. Encara no han entès, a l’executiu, que d’una vegada per totes haurien de començar a aplicar mesures de control que permetin reduir la despesa. Detecció de sobrecostos i sobrefacturacions i actuació per revertir la situació. Un cop reduïda la despesa supèrflua s’arribarà a un punt en què l’Estat sabrà el cost necessari, i a partir d’aquest moment es poden establir les vies de finançament. Però incrementar les càrregues impositives als ciutadans només servirà per anar donant més marge d’anys per mantenir la sobrefacturació. Aquest Govern ha actuat de la mateixa forma que la resta, i fa prop de sis anys que mareja la perdiu en matèria sanitària simplement perquè no vol enfrontar-se a ningú. I quan es detecten pràctiques dubtoses i abusives finalment acaben tenint noms i cognoms. La incapacitat per fer front al problema real la volen solucionar a cop d’impost.