Canvis a l'administració

Les línies mestres de la reforma de la Funció Pública es coneixeran el primer semestre de l’any vinent. O això és almenys el que ha assegurat la nova ministra encarregada de pilotar-la, Eva Descarrega. D’aquesta manera es començarà a donar compliment a una de les promeses que el Govern de Toni Martí va apuntar la legislatura passada. La diagnosi de la situació exacta encara no està acabada, tot i que els eixos sobre els quals hauria de girar la reforma són sobradament coneguts. El nombre de funcionaris no ha de continuar augmentant sense control perquè és tan insostenible com injustificable, cal definir de forma inequívoca les funcions i atribucions de tots els membres de les administracions per poder optimitzar els recursos i és urgent dissenyar la carrera professional sota paràmetres on no hi tingui cabuda l’arbitrarietat. Una variable que també ha de preveure allò que afecta les retribucions i l’assignació de complements. Tot això passa per tenir un projecte polític de com ha de ser l’administració des de totes les òptiques: divisió de departaments, nombre de personal necessari, preparació exigible, determinar els nivells de responsabilitat, parametritzar criteris de promoció i de mobilitat entre departaments i entre administracions, formació, retribució, i un règim disciplinari que no lligui de peus i mans l’administració, com succeeix actualment, davant de conductes indefensables. Perquè el que mai s’ha de perdre és que la Funció Pública hi és per donar servei al ciutadà i la millora d’aquest principi ha de ser el principal objectiu de la reforma. La ministra ha ofert diàleg a tots els agents implicats, amb els quals està disposada a celebrar les reunions que faci falta i a tenir-los informats dels avenços que hi hagi. Li farà falta la capacitat de diàleg perquè cap modificació i menys aquesta deixarà contents els sectors afectats. I el que no pot pretendre Govern és encarar una reforma creïble volent acontentar tots els funcionaris, que de ben segur exigiran el manteniment dels innombrables privilegis dels quals gaudeixen ara. El pes d’aquest col·lectiu a les cites electorals ha estat sempre un fre a l’hora de dur a terme canvis profunds però necessaris. Ara bé, la situació ha empitjorat per a tots i demana amplitud de mires a l’hora de fer front a canvis inajornables en benefici del bé major.