Editorial
L'obertura de l'advocacia
L’obertura de les professions liberals a estrangers ha generat queixes des de l’inici i continua provocant controvèrsia. Els lletrats es queixen de disfuncions amb col·legues espanyols, que presenten escrits basant-se en lleis del seu país
Obrir l’economia a la inversió estrangera i permetre que persones foranes poguessin exercir amb plens drets com a professionals liberals sense necessitat d’esperar als vint anys de residència va ser una de les iniciatives rellevants de la primera legislatura demòcrata. Un plantejament basat en la necessitat de diversificar l’economia i de posar el Principat al mapa d’un entorn globalitzat, on ja tenen poc sentit algunes polítiques proteccionistes. No obstant això, i tenint en compte les dimensions del país i per no deixar en indefensió els professionals liberals andorrans, el Govern va fixar una regla clara per permetre que un estranger s’instal·lés al Principat: el país d’origen d’aquest professional forà havia de permetre l’exercici d’andorrans allà en igualtat de condicions. La famosa reciprocitat, que ha portat alguns maldecaps, ja que són diversos els col·lectius que han posat en dubte que el Govern sigués prou vigilant amb la mateixa. No han arribat allaus de professionals liberals perquè el mercat nacional té les limitacions que té i com a molt el que ha succeït és que professionals que ja vivien al país però que es veien obligats a treballar per compte de tercers s’han pogut instal·lar pel seu compte. En el cas dels advocats, el col·legi sí que constata que s’han establert professionals espanyols i denuncia algunes disfuncions associades. Problemàtiques que s’haurien de resoldre i que el col·legi té raó en considerar-les preocupants. Assenyala la degana, Sophie Bellocq, que tenen constància que alguns lletrats han presentat escrits basats en lleis espanyoles i, fins i tot, redactats en castellà. Totes dues situacions són inacceptables. El professional que s’instal·li al país té l’obligació de conèixer la legislació pròpia perquè és amb aquesta amb la qual haurà de treballar i defensar els interessos dels seus clients, als quals no fa cap favor basant-se en els preceptes de lleis alienes. I, de la mateixa manera, n’ha de conèixer l’idioma oficial, com succeeix en qualsevol altre país del món. Aquestes disfuncions s’han de corregir pel bé de la credibilitat de la justícia, que també es guanya en detalls com aquests. L’obertura té tot el sentit però hi ha d’haver uns mecanismes de control, uns requisits que estan plenament justificats en àmbits tan delicats com el del dret.