La banca i la UE

L’evolució del sistema financer va provocar fa uns anys que la major part de les entitats apostessin per diversificar la seva oferta obrint vies de negoci en d’altres països. Ha estat un procés que s’ha viscut des de tots els angles. Des de l’aposta decidida a un posicionament de mínims. A dia d’avui, però, és molt complicat que el negoci de les diverses entitats bancàries no passi, de forma més o menys important, per actuar fora de les fronteres. La plaça interna està altament bancaritzada i l’única possibilitat de créixer és anar a l’exterior. Aquest posicionament és molt possible que vingui acompanyat d’alguna fusió perquè a l’hora de sortir a competir en un mercat tan competitiu cal tenir un mínim de massa muscular financera. L’estructura de costos així ho exigeix i els bancs nacionals són massa petits quan es tracta de moure’s en l’àmbit europeu. Les entitats bancàries ja estan en dinàmica europea amb tots els requisits derivats de l’acord monetari i amb l’entrada en vigor de l’intercanvi automàtic d’informació les regles de transparència són clares. És en aquest context quan comença a ser imprescindible que en l’acord d’associació que es negocia amb la Unió Europea s’hi afegeixi l’opció per als bancs andorrans de disposar de l’anomenat passaport comunitari. Aquesta etiqueta permet operar dins de la UE en les mateixes condicions que les entitats dels països membres. És un element molt important perquè si aquest passaport no s’assoleix es corre el risc que la banca nacional dins de la dinàmica d’expansió arribi un dia que no li interessi mantenir la central a Andorra. La major part de bancs tenen filials i oficines de negoci en països de la Unió. En poder disposar de passaport comunitari si es converteixen en una entitat d’un d’aquests països hi ha la possibilitat que en el futur les seus centrals es traslladin a altres estats i a Andorra només quedin filials suficients per abastir el negoci d’un país de 70.000 habitants. L’acord d’associació ha de garantir que la plaça financera andorrana no tan sols es manté, sinó que ha d’obrir la possibilitat d’operar lliurement en ter­ritori comunitari. És el camí lògic després de tot l’esforç i sacrifici que en nom de la transparència s’ha estat fent i es fa al país en general i al sistema financer en particular.