Editorial
Descontrol sanitari
La prova pilot per a la instauració del metge referent és un dels exemples del descontrol sanitari que s’ha estat vivint en els últims anys. Les superposicions de plans de reforma sanitària que mai s’apliquen han comportat sobrecostos constants
El ministeri de Salut hauria de destinar un dels funcionaris a recollir tots els projectes sanitaris que s’han elaborat des que els demòcrates van accedir al poder. Sumar els costos tant d’elaboració com en assessorament i fer pública la xifra. Seria la millor forma de situar el descontrol que en aquesta àrea es porta en els darrers sis anys. No és menys cert que si el mateix funcionari mira una mica més enrere trobarà uns quants plans de salut més, dels governs liberals, que tampoc mai s’han aplicat i que van tenir altíssims costos en preparació i assessorament. Els demòcrates han tingut la mala sort que el problema del dèficit sanitari els ha esclatat al bell mig del pressupost. Després d’un inici de primera legislatura en què obviaven el problema perquè no suposava un gran trasbals i era un tema menor per al Govern dels millors, finalment van veure la llum. Es van adonar que el forat sanitari amenaça d’endur-se pel davant la immensa majoria dels diners que queden després de pagar les inflades despeses de funcionament i personal. Instaurar un metge de capçalera, denominat de referència, es va convertir en un dels primers mantres d’una solució a l’excés de despesa, sense voler entrar a l’arrel de les disfuncions de la sobrefacturació combinada de l’hospital i els professionals liberals. La prova pilot ja es va posar damunt la taula el 2011 i el 2012 quedava integrada dins del pla de reforma anomenat MAAS, es va anar ajornant fins a principi del 2013 quan oficialment havia de començar, però nous ajornaments van derivar en el fet que finalment tingués lloc a principi del 2015. Els resultats van arribar a final de l’any passat i ara la CASS ha hagut de pagar els 700.000 euros que ha costat. Utilitat? Gairebé cap. Des que es va presentar s’han superposat tres plans de reforma de salut diferents. Cristina Rodríguez, Rosa Ferrer i Carles Álvarez Marfany. A pla per ministre i a hores d’ara encara no se n’ha aplicat cap. L’únic canvi substancial en sanitat, a banda de les retallades als usuaris, han estat els constants canvis en el reglament de l’hospital. Els 700.000 euros se’ls podien haver evitat, com tots els milers d’euros dels plans de reforma pagats però mai posat en pràctica. Però per això caldria que s’adonessin que els diners que malbaraten són de tots.