Cues i pàrquings

L’arribada massiva de turistes durant aquestes dates és la demostració més evident que el destí Andorra manté l’atractiu. L’oferta que ofereix el país és difícilment igualable pels nostres competidors més directes: pistes d’esquí excel·lents, però també, i amb els mínims desplaçaments, tot un ventall de possibilitats comercials i lúdiques. La millora econòmica dels països del nostre entorn, dels quals encara en som massa dependents, sens dubte s’ha fet notar. En el cas que es compleixin totes les previsions, i no hi ha motius per pensar el contrari, aquest Nadal serà un dels millors en molt temps. Perquè les comparacions, per ser creïbles i significatives, s’han de fer amb les noves variables que marquen la realitat econòmica actual en la qual estem immersos, no amb els anys del boom econòmic, respecte al qual sempre se sortirà perdent. I no només el turisme, sinó tota la resta de sectors. Malgrat que és del primer al qual encara avui estem absolutament subordinats, en espera que el nou model basat en l’obertura econòmica comenci a ser una alternativa real en termes de PIB. Per això les molèsties col·laterals que porten aparellades l’allau de visitants d’aquests dies, com les retencions o la falta d’aparcament només s’han de veure com la constatació de l’èxit. La qual cosa no vol dir que no s’hagin d’esmerçar el màxim d’esforços per minimitzar-ne els efectes per als turistes i també per a la gent que viu a Andorra. El problema no són aquestes dates, que tothom en sap els efectes i per tant pot anticipar, sinó la resta de l’any, quan es produeixen situacions semblants per motius interns. Per exemple la falta de places d’aparcament a la capital que després de diverses obres de remodelació n’ha vist reduïda l’oferta. Així com pel tancament sistemàtic de la zona del Parc Central, ja sigui pel Cirque du Soleil o per l’activitat firal. Ara bé, la solució és complexa. Cal tenir en compte les particularitats orogràfiques i la constatació que no es pot anar habilitant aparcaments sense fi. L’única alternativa sostenible ha d’arribar per l’ús generalitzat del transport públic. Una elecció que topa amb la falta de cultura popular al respecte. I amb una oferta limitada tant pel que fa a les línies, horaris i freqüència de pas. No es pot demanar que es canviïn les inèrcies sense contraprestacions de serveis adequats; i encara no ho són prou.