Editorial
Metges i CASS
El conveni entre els metges i la Seguretat Social caduca el 31 de gener sense que fins al moment hagi transcendit que hagin començat les negociacions per a la renovació. Una part dels facultatius tem que vinguin retallades
La coincidència d’interessos entre la Seguretat Social i els metges farà que es trobin fórmules perquè encara que s’arribi al 31 de gener sense acord la cobertura sanitària no quedi afectada. Els facultatius es troben a l’expectativa i amb molts nervis en certes àrees del col·lectiu perquè no tenen indicis respecte a com canviarà el seu acord amb la Seguretat Social. La CASS, a diferència de les actituds del passat, sembla que té la paella pel mànec i que està decidida a no cedir a les pressions que històricament el lobby mèdic ha exercit, amb èxit, en els governants de torn. És colpidor que el dèficit sanitari hagi hagut d’arribar a un nivell asfixiant per a l’Estat per posar fi a la permanent teranyina que el lobby mèdic ha teixit històricament. L’evidència de canvi és de tal magnitud que l’únic que s’intenta és la menor afectació possible en els canvis que acabaran arribant. La Seguretat Social, però, té l’obligació de complir els terminis i de ser fidel a la seguretat jurídica. La CASS ha d’entregar els propers dies un esborrany amb les propostes de canvi perquè es pugui obrir un termini mitjanament raonable de negociació amb els metges per poder arribar a un acord consensuat abans de la data límit. És molt probable que els facultatius no vegin amb bons ulls les propostes perquè ineludiblement han d’anar en la línia d’un major control sobre els metges. Al mateix temps, els canvis han d’estar alineats amb els punts més importants de la reforma sanitària que la CASS també està desenvolupant, juntament amb el ministeri de Salut i el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària. Al cap i a la fi, per molta frase feta que vulguin posar damunt de la taula els protagonistes, és públic i notori que la reforma té com a pilar la reducció de la despesa. I, conseqüentment, la disminució dels diners que actualment s’està emportant (tant com a assalariats o com a professionals liberals) el col·lectiu sanitari. La despesa actual és inassumible i l’executiu ja ha esgotat tot el crèdit per continuar marejant la perdiu. Aquest cop sembla que la decisió és ferma i la reforma arribarà. I el millor exemple de la voluntat d’aplicar-la passa pel gest de força que la CASS està tenint amb els metges. El sobrecost sanitari està fent canviar situacions que semblaven establertes in eternum.