Editorial
Funció Pública de futur
La nova ministra de la Funció Pública va presentar divendres els resultats de l’enquesta que va sondejar els treballadors de l’administració sobre què volen de la reforma. A partir d’aquí s’ha de construir la nova llei
Eva Descarrega té a les mans un dels grans projectes de l’any que comença: la reforma de la Funció Pública. Després de la convulsa reforma del sistema de pensions de l’administració toca abordar la normativa marc de la Funció Pública per substituir el text de l’any 2000, que s’ha demostrat que és clarament millorable. Si la negociació és més o menys plàcida els propers mesos en donaran la resposta perquè el Govern s’ha marcat la fita de tenir un avantprojecte dissenyat a mitjan any. Ara per ara Descarrega hereta una primera anàlisi de la situació –divendres va presentar els resultats de l’enquesta que van contestar 640 dels 2.500 funcionaris– però partirà de zero quant a la negociació, que s’havia enrarit abans de començar amb el seu antecessor, Jordi Alcobé. De Descarrega els sindicats han assenyalat que esperen més diàleg i el màxim representant de l’USdA remarca avui en una entrevista al Diari que el coneixement del funcionariat de l’ara ministra n’és un punt a favor. Tal com reflecteixen els resultats de l’enquesta i d’acord amb el que el Govern ha expressat fins ara del que vol de la reforma, totes dues parts haurien de trobar-se còmodes en la negociació d’aspectes com ara l’afavoriment de la mobilitat dels treballadors o dissenyar un pla de carrera professional que garanteixi les oportunitats de promoció en funció dels mèrits. La gran majoria dels funcionaris que han contestat a l’enquesta apunten que aquestes qüestions ara no estan cobertes i des de l’executiu també entenen que són detalls rellevants en el disseny d’una funció pública eficient i moderna. Però la nova llei haurà d’abordar la política retributiva i és possible que l’entesa sigui més complicada. La llei del 2000 hauria de servir per no cometre errors en aquest sentit. D’aquell text va sorgir un sistema de retribució variable, el GAdA, que va resultar ser un desgavell que no satisfeia ni la pròpia administració ni els treballadors. La política retributiva s’ha de basar en criteris merament objectius i respectar un principi d’eficiència que no dispari la despesa de personal. La nova llei, però, també hauria de servir per redimensionar la plantilla de l’administració i aprofitar oportunitats com ara la mobilitat dels treballadors. El nombre d’empleats no pot créixer fins a l’infinit. Des del 2000 ho ha fet en 800 persones.