'Cas BPA' i Estat de dret

La presó provisional és un mecanisme necessari per garantir que el sistema judicial funcioni, però s’ha d’aplicar amb cura i proporcionalitat. Joan Pau Miquel feia 22 mesos que era al centre penitenciari de la Comella i és comprensible que el Tribunal Constitucional hagi decidit que l’espera del judici la pot passar en arrest domiciliari. Perquè, tal com recull la sentència, l’empresonament estava justificat quan existien l’alarma social, la possibilitat d’influir en proves i testimonis i, especialment, el risc de fuga. El TC és clar avalant totes les decisions d’anar perllongant la situació de presó provisional entre març del 2015 i octubre del 2016. Perquè és fonamental entendre que Miquel segueix arrestat amb l’única diferència que en comptes d’estar en un règim penitenciari podrà esperar l’inici del judici des de casa seva. El TC en cap cas posa en dubte les greus imputacions que se li realitzen. Cal tenir present que la causa general del cas BPA té 25 processats i hi ha tretze causes obertes més. El cert és que existeix un risc de fuga, innegable, però el Constitucional considera que és prou petit per ser superat pel dret fonamental a la llibertat com a pedra angular d’un Estat democràtic i de dret. La presó preventiva perd sentit quan decauen les causes que la fonamenten. El TC ha demostrat que el sistema funciona, per sobre de crítiques respecte a contubernis i tripijocs entre poders. És una situació similar al retorn del sumari a la batlle Mingorance per part de Corts. És un tema merament formal, perquè no se l’obliga a practicar cap de les innombrables proves que demanaven els processats. Les peticions són lògiques. Quan es demana informació a un Estat forà hi ha dues opcions: o la resposta s’inclou a la instrucció o es comunica al país on s’ha fet la demanda que ja no és necessària. És una mostra més del rigor amb el qual s’està actuant en l’àmbit judicial en aquesta causa. No hi ha d’haver cap problema en el fet que cadascun dels actors implicats desenvolupi les tasques que li corresponen. I el tribunal creu que la batlle ha de completar la instrucció. Un cop més es demostra que ni el TC ni Corts ni cap altre ens del món judicial actua amb ordres o intencions premeditades. Només fan la seva feina, tot i que sempre hi haurà qui interessadament ho qüestioni.