Protecció a la infància

Segons l’estudi promogut des de la Fundació Julià Reig, 200 infants d’entre 0 i 10 anys patien una situació considerada de perill l’any 2014. La majoria ocasionades per negligències dels pares i detectades pel servei d’urgències. L’estadística, va reflexionar l’autora de l’estudi, va d’acord amb la dels països veïns i dels casos estudiats també es constata que l’Estat té els recursos per detectar totes aquestes situacions de risc i prendre les mesures que pertoquen en cada cas per garantir el benestar del menor afectat. Una conclusió, però, que no ha de significar que s’hagi d’abaixar la guàrdia o la relaxació amb referència a les eines de protecció. Les mesures sempre són millorables i l’objectiu ha de ser detectar els problemes en un estadi inicial, amb la finalitat que el patiment que pugui experimentar un infant sigui el menor possible. Per això, s’ha de prendre nota i recollir les recomanacions efectuades arran de l’estudi. Per exemple, una major vigilància sobre una franja d’edat que queda més desprotegida, la de 0 a 3 anys, perquè els nens i nenes poden continuar al domicili i, per tant, hi ha menys possibilitats que algun professional o persona de fora de l’entorn familiar detecti alguna situació anòmala. És una notícia positiva l’avançada pel ministre d’Afers Socials, Xavier Espot, amb referència al fet que es treballa per a l’actualització del marc normatiu sobre infància, perquè vol dir que hi ha una preocupació per adaptar-se a noves situacions i per ser el més diligent possible amb un sector de població que és especialment vulnerable, més quan qui hauria de tenir cura del seu benestar, els progenitors o l’entorn familiar, fa deixadesa d’aquestes funcions. L’Estat ha de ser el protector últim de nens i nenes i tots els estaments implicats han d’actuar de manera eficaç i coordinada per garantir-ho, des de l’escola i els professionals sanitaris fins a la policia, la justícia i l’assistència social. S’han d’esmerçar esforços en prevenció per evitar que el nombre de nens que pateixen situacions de vulnerabilitat sigui el mínim possible, però també s’ha de ser especialment diligent en la detecció dels problemes perquè els 200 menors en risc preocupen, però el més greu seria que hi pugui haver casos sobre els quals no es tingui constància i, per tant, sobre els quals no s’estigui actuant.