Museu Carmen Thyssen

El cap de Govern, acompanyat per Carmen Thyssen, va fer ahir la primera visita “oficial” al museu que porta el nom de la baronessa a poc més d’un mes i mig de la inauguració del nou espai cultural. El centre acollirà en la primera exposició 26 obres de la col·lecció Thyssen, la qual cosa garanteix l’altíssima qualitat i reconeixement internacional de les pintures. De manera que amb el nou equipament, Andorra ha de rebre l’impuls definitiu per a consolidar-se també com a destí turístic cultural. Això no vol dir que només s’hagi enfocat el museu per als visitants de fora, sinó tot el contrari. Tal com està concebut, els ciutadans i escolars del país hi tindran un protagonisme especial. Cons­cients de la importància de la projecció a l’exterior que comporta, totes les institucions s’hi han implicat des del primer moment en què es va plantejar la possibilitat de fer el museu. A nivell estructural i econòmic. El Govern s’ha fet càr­rec de les obres i n’assumeix les despeses cor­rents, mentre que el lloguer el satisfà el comú d’Escaldes. Els esforços han anat dirigits alhora a la promoció a l’exterior, com es va poder comprovar a la passada Fitur. Ara bé, cal tenir present que si estem davant d’una aposta decidida per convertir Andorra en un referent cultural caldrà destinar esforços similars per complementar l’oferta. De producte n’hi ha. Però més enllà de les construccions romàniques, els equipaments culturals existents són pràcticament desconeguts fora de les nostres fronteres. I potser abans de parlar d’un museu nacional, com ha fet Toni Martí –d’un museu “més gran per a la nostra identitat”– caldria encetar una reflexió a fons sobre la vàlua, categoria i potencial dels museus que actualment hi ha en funcionament. Perquè ni s’ha fet ni sembla que hi hagi interès per fer-ho. El que no deixa de ser una contradicció davant, l’almenys aparent, voluntat de l’executiu de diversificar l’oferta del país cap a àmbits relacionats amb la cultura. Sense dissenyar una política museística global a tots nivells, inclosa la promoció, dels equipaments dels quals es disposa, l’alternativa quedarà coixa. És el moment de començar-hi a treballar i aprofitar les sinergies que genera ja abans d’obrir, el 16 de març, el Museu Carmen Thyssen. Els beneficis que comporta abasten diversos àmbits, inclús ha d’ajudar a consolidar el ministeri de Cultura. Estem d’enhorabona.