Editorial

Perspectiva 2020

L’informe d’Standard & Poor’s estableix que ja es pot donar per tancat, i de forma satisfactòria, el ‘cas BPA’. L’avaluador ha fet una previsió per als propers tres anys de creixement moderadament optimista i amb algun risc

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

L’informe complet d’Standard & Poor’s recull una sèrie de previsions respecte al trienni que acaba de començar (2017-2020). El final de l’afer BPA marcaria en aquest aspecte un punt i a part, entenent que tant el 2015 com el 2016 han estat marcats per la influència de la intervenció de l’entitat. L’avaluador nord-americà és moderadament optimista i apunta que durant els propers tres anys hi haurà creixements reals del PIB d’entre l’1,1% i l’1,3%. Si les previsions d’S&P són reals, significa que l’economia nacional està entrant en un període de certa estabilitat a l’alça que deixa enrere les turbulències creades tant per la crisi com per l’impacte de l’afer BPA. És interessant la radiografia que intenta fer del sector financer. Apunta que la banca andorrana es troba davant un gran repte a mitjà termini un cop les regles del joc han canviat amb l’entrada en vigor de l’intercanvi d’informació fiscal. Al mateix temps, incideix que no disposar d’un banc central o similar situa l’Estat en una posició de debilitat perquè el Govern passa a ser l’únic garant si es produeix un problema amb una entitat bancària. Com a solució a aquest problema l’empresa insinua que el Fons Monetari Internacional seria una bona opció com a Big Brother bancari. El debat actualment està obert però seria bo que hi hagués cert consens entre les forces polítiques, i també el sector financer, sobre quina seria la millor institució per donar seguretat. Lamentablement una hipotètica petició a un gran organisme perquè faci de tercer pagador no ha de reeixir. Sigui l’FMI, el Banc Central Europeu, els dels països veïns o qualsevol altre, no és tan clar que acceptessin sense res a canvi. Els elements de risc en el desenvolupament econòmic són els de sempre: una excessiva dependència del turisme, del sector financer i del comportament de les economies dels països veïns. S’ha de reconèixer que tot i l’esforç dels últims anys no s’ha aconseguit reconduir de forma sensible les bases on carregar l’economia nacional. Malgrat l’obertura i altres esforços de diversificació el gruix del motor econòmic continua sent el mateix. Sembla una realitat incanviable, a menys que l’escenari viri de forma important amb l’acord d’associació. Però això fins d’aquí a un parell d’anys continuarà sent una incògnita.

tracking