Difícil reforma sanitària

El ministeri de Salut, el Servei Andor­rà d’Atenció Sanitària i la CASS estan treballant conjuntament per a la reforma sanitària. Els demòcrates no han estat gaire diligents fins ara amb aquest repte, però sembla que en els darrers mesos han acabat engegant la maquinària per elaborar els punts de modificació del sistema per reduir de forma sensible la despesa. Farien bé les tres institucions protagonistes de no intentar, com sovint fan els polítics, d’intentar explicar contes de fades. Els canvis no els faran i, per tant, no cal que ho venguin així, per millorar el sistema sanitari. Simplement estan vinculats al fet que l’Estat no es pot permetre dèficits de setanta milions d’euros o que en poc més d’un any, amb una població més o menys estable, els números vermells hagin crescut vint milions. La sanitat és un pou sense fons que devora milions d’euros per la falta de control que permet el malbaratament de recursos i també per l’envelliment de la població. Els dos factors són molt importants, però només es pot atacar el primer. I cal fer-ho. El forat en salut bloqueja la capacitat d’inversió de l’Estat. Seria insensat pensar que la sanitat s’ha d’autofinançar. Mai s’ha tractat d’intentar assolir aquest objectiu, sinó de fer que l’aportació anual de les arques públiques sigui assumible. L’actual no ho és. Els plantejaments de la reforma estan sent complicats, perquè els canvis que es volen aplicar són molt difícils de compaginar amb el model existent. La sanitat no té res a veure amb l’espanyola i hi ha pilars com ara l’existència dels metges liberals que colpegen de front la reforma. No són només els canvis, sinó acoblar-los a un model molt particular. Es dona per fet l’obligatorietat del metge de referència sense que hagi quedat gaire clar si això suposarà un estalvi, comptant que les visites als generalistes i als especialistes tenen un preu similar. I és una línia que segurament toparà amb una descompensació de metges d’una branca i una altra si ara els volums de feina són molt diferents. Visitar-se a fora quan hi hagi un especialista en el mateix camp a Andorra segurament acabarà amb un sobrecost. Són alguns dels punts que es donen per fets, encara que ministeri, SAAS i CASS estan tenint greus problemes per acabar de definir una reforma extremament delicada.