Editorial
Cotitzacions a debat
Els treballadors per compte propi es queixen de l’increment de la quota que han d’aportar a la Seguretat Social, que no recull les variables dels diferents cotitzants i és idèntica per a tots ells independentment del que ingressen
Els autònoms han de cotitzar aquest any 449,1 euros cada mes a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). Una quota que suposa un increment de més de cinquanta euros respecte del que pagaven a l’inici de l’exercici passat, abans d’aplicar-se l’increment de les cotitzacions fins al 22% que ha afectat tots els afiliats de la Seguretat Social. Els col·lectius empresarials consideren injust l’import que han de desemborsar mensualment i tornen a criticar el sistema que s’aplica perquè no s’ajusta a la realitat. I tenen raó. La xifra es calcula tenint en compte el salari mitjà, que ha quedat fixat enguany en 2.041,35 euros i que evidentment no correspon als ingressos de molts dels assegurats inclosos en la categoria de treballadors per compte propi. Potser hi ha qui no suma aquests guanys i és segur que n’hi ha molts altres que queden molt per sobre. El sistema actual obliga a cotitzar el mateix a la CASS als autònoms que treballen sols en una botiga, un bar, una perruqueria o algú que es dedica a fer reparacions, que als centenars de professionals liberals que hi ha al país i entre els quals n’hi ha una gran majoria que guanyen cada mes centenars de milers d’euros. No són comparables ambdues situacions i, per tant, no haurien de pagar el mateix a la CASS i tampoc no és just respecte als assalariats que cotitzen en funció de l’import de la nòmina. És una situació que s’arrossega històricament i cap Govern no ha estat capaç d’aplicar un model en què els autònoms cotitzin d’acord amb el que ingressen. Mentrestant, el grans perjudicats són els que menys facturen que, tot i que es poden acollir al model reduït per pagar menys a la Seguretat Social, continuen suportant una despesa molt desequilibrada respecte als professionals liberals. El problema s’ha de posar ja sobre la taula amb la ferma intenció de trobar el mètode més just per fixar les cotitzacions. Es planteja fer-ho per facturació, potser sí que és un model vàlid però sempre que es fixin mètodes de control molt estrictes que impedeixin que algú amagui la facturació de serveis que presta per evitar fer front a una aportació superior a la CASS. Els polítics tenen l’obligació de trobar un sistema mesurat amb barems suficients per posar fi a amb les desigualtats actuals i adequar-se a la realitat de cada cotitzant.