Mercats turístics

Esclatava la crisi i el turista majoritari d’Andorra, l’espanyol, començava a caure. En venien menys i gastaven menys. En aquell estadi inicial del sotrac econòmic creixia de manera important un altre mercat, molt menor en nombre de visitants però atractiu per condicions com la durada de les seves estades i el poder adquisitiu de què feia gala. Era el turisme rus, que va provocar que el sector s’afanyés per acollir-lo de la millor manera cercant personal que parlés el seu idioma. D’altres sectors, com l’immobiliari, també miraven d’atreure’l. Però la crisi va arribar a Rússia, i el nombre de visitants va començar a caure. Enguany, però, se n’ha constatat una recuperació, tal com certifica el director comercial de Grandvalira. Qui coneix el comportament d’aquest mercat apel·la a la prudència per la tendència russa a patir recessions cícliques. En tot cas, que el rus estigui tornant és positiu perquè, més enllà de les xifres, significa que es va assolir una fidelització i que Andorra ha tornat a estar a l’agenda quan les butxaques s’han recuperat. Quelcom similar al que ha succeït amb l’esquiador britànic que, per exemple, pel que fa a Grandvalira, ja s’ha equiparat al francès. Vol dir que la tasca de promoció dona fruits, la d’Andorra Turisme i els esforços que fan les estacions d’esquí, els quals acaben revertint a la resta del sector. És indubtable, però, que les cues, l’afluència de visitants que es percep als carrers els caps de setmana, estan provocades en gran mesura per la recuperació econòmica de l’Estat veí del sud. Per tant, la tasca ingent de diversificar els llocs d’origen dels quals procedeixen els turistes ha de continuar perquè ha quedat demostrat el perjudici de ser massa dependent d’un client. I tampoc cal anar massa lluny per buscar-los, perquè amb França s’ha de seguir creixent. Iniciatives com l’Andorra Winter Guest que consisteix a convidar celebrities gal·les al país perquè en facin difusió del país a les seves xarxes socials, on acumulen milers de seguidors, és un exemple del que es pot fer i, a més, que també cal adaptar la promoció a les noves eines de comunicació. També és cert que en tota aquesta feina són vitals les infraestructures: ajudarien millors accessos a França i no tan sensibles als temporals i un aeroport (en espera d’un heliport) millor preparat.