Editorial
La fi del metge liberal
Els metges especialistes van decidir en assemblea rebutjar part de les condicions que l’hospital els vol exigir per signar el nou contracte per treballar al centre. El punt més discutit és la implantació d’una taxa d’ús
El dèficit sanitari ha posat entre l’espasa i la paret el Govern, fins al punt que la reforma sanitària ha de ser sí o sí. Tot i la pressió límit, s’ha de reconèixer la dificultat de l’empresa i que el ministre Álvarez Marfany està tenint la constància i l’empenta per engegar la maquinària. Una afirmació que no es pot fer extensiva a tots els seus antecessors des de fa dues dècades, període des del qual es van començar a encarregar plans sanitaris per a la mai realitzada reforma. El principal error del ministre està sent que sense explicar de forma pública quin és el camí que es vol seguir, s’ha encetat un procés de canvis que creen crispació i generen dubtes. Si el ministeri té clar els punts importants de la reforma els hauria d’haver presentat, explicant què volen fer i com, i finalment apuntar una espècie de calendari genèric. Però en comptes d’això, les dues úniques accions relacionades amb la reforma les han fet dos organismes públics: la CASS i el SAAS. I les dues actuacions han tingut com a objectiu els metges. La CASS va denunciar el conveni per endurir les condicions en la línia del que recollirà la reforma, i el SAAS acaba de fer una cosa similar amb els especialistes. Es pretén canviar les condicions per adaptar-se al que inclourà la reforma però sense haver explicat la reforma. Com és lògic, els metges liberals se senten sota el punt de mira i ja comencen a organitzar-se per atrinxerar-se. Potser explicant primer la reforma, indicant a tots els col·lectius i institucions què afectarà i com afectarà, és molt més fàcil que es puguin entendre els canvis. I a més, dins del debat es tindria clar de què s’està parlant. Els punts que el Diari va publicar sobre el document de reforma apunten a un greu problema d’incompatibilitat del model cap al qual dona la impressió que es vol anar (jerarquitzat, molt protocol·litzat i amb moltes limitacions) amb la figura del metge liberal. La llibertat d’actuació que se li presumia a aquesta figura queda qüestionada. La reforma és necessària i imprescindible i possiblement no quedi alternativa a aplicar un model més a l’espanyola. Però intentar retenir amb calçador la figura del metge liberal i la llibertat d’elecció de metge en un sistema a l’espanyola sembla una incoherència. Però fins que no s’expliqui bé és difícil d’avaluar.