Ràfting lauredià

El comú de Sant Julià es queda sol en la iniciativa per desenvolupar un parc d’aigües braves al Valira. Les altres dues parròquies inicialment implicades, Andor­ra la Vella i Escaldes-Engordany, no se’n desmarquen definitivament però no han previst cap partida al pressupost per fer la prova pilot que determini la viabilitat del ràfting des de la vall central fins a la frontera del riu Runer. El cost milionari que suposaria i que el projecte no estigui concretat fan desistir els dos comuns. L’entusiasme que traspua la majoria laurediana és ben diferent. Aposta per tirar endavant l’activitat esportiva fins al punt que s’emporta la partida més important de les inversions dels comptes aprovats abans-d’ahir. Un total de 800.000 euros que s’hi dediquen amb l’esperança que la pràctica d’aigües braves generi vida al centre del poble on insistentment es posa de manifest que hi ha molt poca activitat. La decisió de Sant Julià està justificada per l’interès del comú a revifar el poc moviment comercial i gairebé nul en el cas del turisme, que si escull el poble és per pujar a Naturlandia sense que això repercuteixi en els establiments del centre. Però també s’ha de justificar sobre la base d’un estudi detallat que demostri que el ràfting és viable i de quina manera s’hauria d’implementar. És molt diferent crear un circuit que s’estengui des d’Escaldes que el tram on s’hi pugui practicar quedi reduït a la parròquia laurediana. Per això, s’ha de tirar endavant el projecte només en el cas que sigui molt clar que tècnicament és interessant fer aigües braves en aquesta part del Valira i que hi ha suficient mercat potencial perquè sigui rendible. És comprensible que el comú busqui alternatives per donar vida al centre lauredià i també que pretengui lligar-lo amb l’ecoparc de la Rabassa per presentar una oferta més diversificada i novedosa respecte d’altres destinacions. Encara falten els estudis definitius encarregats per Govern, que va ser qui va proposar que el ràfting podia tenir cabuda al Principat, i que són imprescindibles per tirar-lo endavant. Si és factible i segur tècnicament, assumible econòmicament pel retorn que pugui tenir i atractiu, malgrat que es redueixi a la part laurediana, pot servir per ampliar el ventall d’activitats al país. A Sant Julià fan falta projectes engrescadors, però abans de ficar-s’hi s’ha d’assegurar que no és una inversió massa arriscada.