La sortida de la crisi

Les xifres sobre l’activitat econòmica resumides ahir pel Govern denoten que el ritme de recuperació de l’economia ha seguit durant l’exercici 2016 i que, en alguns àmbits, es recupera l’estadística anterior a l’esclat de la crisi econòmica. El saldo entre obertures i tancaments de negocis és novament positiu i dona el millor resultat (452 establiments) des del 2001. Les xifres d’assalariats creixen i el nombre de desocupats ja acumula 43 mesos de millora, per tant, es consolida la creació de llocs de treball després d’una destrucció sense precedents. Augmenten les importacions i matriculacions de vehicles, signes evidents del creixement del consum i, en el cas de l’entrada de mercaderies, també la major arribada de visitants. Totes dades conviden a l’optimisme i apunten que la millora està arribant a tots els sectors, ja que en tots, inclosa la construcció, que ha estat una de les grans víctimes del sotrac econòmic, han augmentat els treballadors. Només el financer ha experimentat una davallada per l’adaptació del sector al nou escenari fruit de l’entrada en vigor de l’intercanvi automàtic d’informació, tal com va justificar el ministre de Turisme i Comerç, Francesc Camp, que va ser l’encarregat de presentar i valorar els indicadors econòmics. Una valoració un xic triomfalista, ja que va asseverar que els números denotaven que la crisi ha quedat enrere. Malgrat que les grans magnituds constatin aquesta millora notable de l’economia, més d’un empresari i d’un treballador estaran qüestionant avui aquesta afirmació perquè la seva xifra de negoci encara no s’acosta a la que tenien abans del 2008 o perquè, en el cas dels assalariats, el seu poder adquisitiu o les seves condicions laborals tampoc no són aquelles d’abans de la recessió. La crisi ha tingut unes conseqüències molt negatives que, malgrat la millora que s’arrossega ja des de fa un parell d’exercicis, encara afecta les economies domèstiques. Andor­ra, a més, té pendent una feina de diversificació econòmica. S’han fet alguns passos però encara tímids. Si una lliçó s’havia d’extreure dels anys de davallada econòmica és que no es pot ser tan dependent d’uns quants sectors i de les economies veïnes, principalment la del sud. I la lliçó possiblement s’ha après però encara falta la fórmula per posar-la en pràctica.