Riure's de la selecció

Andorra no disposarà mai d’una selecció de futbol capaç de classificar-se per a una fase final de l’Eurocopa o del Mundial. És un aspecte numèric. Dintre dels esports amb milions de practicants n’hi ha d’individuals o d’equip amb pocs integrants en què hi ha possibilitats que algun dia s’alineïn els planetes i un andorrà o uns andorrans puguin competir de tu a tu en l’àmbit internacional amb els millors. En futbol és materialment impossible. Es necessitarien set o vuit jugadors a les grans lligues europees per fer un equip competitiu. L’exemple d’Islàndia no és vàlid perquè, tot i tenir un mèrit espectacular, disposa d’una població potencialment seleccionable equivalent a deu cops la d’Andorra. Són uns 350.000 habitants i hi ha uns 35.000 passaports andorrans. Amb aquests condicionants és normal que a la selecció no se li exigeixin resultats. L’exemple més clar és que després d’haver batut el rècord mundial de partits sense guanyar, amb 86, no només l’entrenador continua, sinó que ni tan sols hi ha hagut una pressió forta perquè fos destituït. Encara que aquesta situació també només s’entén perquè la selecció no té aficionats i perquè existeix el convenciment que amb els jugadors de què disposa no hi ha gaire més a fer. Andorra va guanyar ahir San Marino i va trencar el rècord. És una bona notícia, però agredolça a causa que les dues seleccions fa una setmana que són la riota de tot el món. Mitjans de tot el planeta es fotien del partit com si es tractés d’una batalla entre bufons. Ha estat una total falta de respecte cap a dos equips que fan el que poden amb el nivell que tenen. El rècord de derrotes hauria de servir perquè d’una vegada per totes la federació, de qui depèn la selecció, reflexioni respecte a si s’està fent tot el possible per tenir el millor combinat nacional possible. La resposta és clarament negativa. Demostren any rere any que l’únic que interessa és entrar en la dinàmica de rebre més diners de la UEFA per repartir-ne més entre els clubs. I que els clubs andorrans facin d’espàrring a les primeres rondes europees. El secret per millorar la selecció és potenciar el Futbol Club Andorra, per aconseguir tenir jugadors seleccionables que competeixin en una categoria més professional. Però això no dona diners als clubs.