Editorial
Plans per a les estacions
Inversions milionàries per instal·lar nous ginys a Arcalís i millorar l’estació i inversions menys quantioses per ampliar pistes, tenir més neu de cultiu i variar la restauració són les apostes de futur dels dos socis de Vallnord
Les estacions de les valls del nord es preparen per al futur. Les dues societats tenen ja els plans estratègics que pretenen desenvolupar per aconseguir ser més atractives i mantenir la línia d’augment del volum de negoci de les últimes temporades. Dos fulls de ruta ben diferents que evidencien que les necessitats i el punt de partida dels dos socis de Vallnord són diferents. El denominador comú de Pal-Arinsal i d’Arcalís és que en els dos casos han capgirat els resultats negatius habituals i han deixat de ser un llast per a les finances comunals. Molt més ha millorat el balanç de l’estació massanenca, que ofegava l’administració local fins al punt d’haver d’activar un pla de viabilitat i la compra de preferents per part dels bancs per assegurar-ne la continuïtat i impedir que el comú superés el sostre d’endeutament, gràcies a la implicació del Govern. Ara EMAP compleix les obligacions contretes i preveu sumar a final de temporada el quart exercici en números verds. Un aval que ha permès a la societat planificar inversions per als pròxims cinc anys amb recursos propis i el finançament extern de les entitats bancàries que ja s’ha tancat. No seran en cap cas inversions milionàries perquè, en els detalls que el cònsol massanenc i el director general de la societat desvelen al Diari d’un pla que consideren ambiciós, s’anuncia que l’aposta és ampliar pistes, capacitat per innivar i les zones de restauració. Actuacions que no tenen un cost massa elevat i de les quals esperen treure’n rendiment i fer calaix per afrontar despeses de major envergadura quan calgui renovar ginys. Situació oposada a la dels veïns d’Arcalís. Secnoa ha presentat un pla director amb l’horitzó de 21 milions d’inversions en 17 anys que inevitablement inclouen noves instal·lacions mecàniques per cobrir les mancances actuals. Les pistes ordinenques necessiten renovar remuntadors que els mateixos responsables reconeixen que són vells i limiten la capacitat de transport de l’estació, i de moment no hi ha expectatives per finançar-los. I costarà trobar els fons i la fórmula per tirar endavant els projectes. Les dues societats, però, fan bé de perfilar el creixement del futur per continuar oferint una oferta de qualitat que doni resposta a l’increment d’esquiadors i faci possible que no decaigui el gran atractiu que suposa l’esquí al país.