Diferències salarials

Les dones continuen cobrant menys que els homes. La bretxa salarial existeix a tot arreu, inclús als països on la igualtat està més assumida, i Andorra no s’escapa d’aquesta discriminació. Amb algunes especificitats. L’habitual no és que la retribució de dos empleats sigui diferent quan ocupen el mateix càrrec i assumeixen les mateixes responsabilitats. Majoritàriament si fan una feina idèntica perceben un sou igual independentment del sexe de la persona. El problema és que el rol de la dona es manté, en la teoria i la pràctica, en la visió més clàssica. És qui ha de portar i porta la llar, qui ha de tenir cura i la té dels fills i qui ha de renunciar i renuncia a la progressió laboral davant la disjuntiva de no poder-la conciliar. La radiografia no és absolutament uniforme, és cert que hi ha excepcions, però no són més que això. Casos puntuals d’una realitat, la del repartiment de les tasques domèstiques i la igualtat d’oportunitats que hauria d’estar normalitzada. Les dones cobren menys perquè no arriben als llocs de responsabilitat i comandament reservats encara per al sector masculí. Els estereotips estan força interioritzats i abans d’ascendir una dona en l’escalafó qui ha de prendre la decisió, que gairebé sempre és un home, sospesarà la quantitat d’inconvenients que pot suposar per a l’empresa. Basant-se en la cultura més arcaica que recorda que les dones són responsables de la llar, tenen o poden tenir fills que les facin faltar a la feina i fins i tot que tenen menys capacitats per a algunes tasques. Amb l’afegit inseparable que elles mateixes s’autoimposen límits i es frenen en l’ascens laboral perquè no estan disposades o no tenen possibilitat de compatibilitzar-les amb la vida familiar. Els canvis han de venir de l’educació a les escoles, a casa i dels exemples pràctics en l’àmbit més proper, dels progenitors, i de la societat en general. La incorporació de la dona al món laboral està completament normalitzada a Andorra però no la de l’home a la llar, ni s’han implementat polítiques que facilitin ser mare ni la progressió laboral femenina. La igualtat real passa per les mateixes condicions per a tots els empleats i que les dones puguin desenvolupar les capacitats i els mèrits sense obstacles. No havent de demostrar més que un home. I en aquest escenari, que escullin el que vulguin, sense imposicions culturals ni socials.