Editorial
El joc no arrenca
L’informe sobre l’evolució de l’obertura del joc a Andorra mostra signes preocupants. Demostra que de les esperances inicials una part s’han quedat pel camí i que de moment ha estat impossible tancar acords amb els estats veïns
En matèria de joc la vinculació d’Andorra envers Espanya és gairebé total perquè més del 90% del que es juga està relacionat amb les diferents opcions que ofereix la Sociedad Estatal de Loterías y Apuestas del Estado (Selae). Els jocs espanyols estan totalment estesos, fins al punt que molt possiblement seria difícil trobar diferències entre el que es juga a Andorra i el que passa en una ciutat espanyola de 70.000 habitants. Loteria, travesses, Bonoloto, Primitiva... el catàleg és ampli i resulta digne d’estudi com una societat tan heterogènia com l’andorrana, amb més de la meitat de la població sense passaport espanyol (sense comptar les dobles nacionalitats existents), està tan entregada al sistema de loteries i apostes d’un Estat veí. És un signe evident del viratge, cada cop més accentuat, envers el sud i que podria completar-se amb els gustos televisius, en què les privades espanyoles són les cadenes més vistes. El primer executiu de Toni Martí tenia molta confiança en l’aportació de la legalització del joc a l’economia nacional. D’entrada, es van preveure acords amb els responsables dels països veïns per integrar el que es juga al país i que l’Estat pogués cobrar una part dels impostos que es generin quan es juga a Andorra a través d’un servei estranger. La realitat ha xocat frontalment amb els desitjos. França directament ha acabat rebutjant la possibilitat d’un acord. És de suposar que amb l’escàs volum que representa (i molt centrat al Pas de la Casa) l’Estat veí ha optat per no complicar-se la vida. Amb Catalunya no hi ha problemes i possiblement tampoc amb l’ONCE, però amb la Selae hi ha hagut més complicacions. I aquí hi ha la clau de volta, perquè és on realment s’estan gastant els diners destinats al joc. Tots els terminis establerts s’han incomplert i a hores d’ara és incert saber quan es pot desenvolupar un acord que permeti regular la venda de loteria estrangera. L’executiu ha estat evitant parlar sobre el joc perquè no ha volgut reconèixer que l’afer no anava com estava previst. El secretisme no soluciona problemes, al contrari. Els aguditza. Tant de bo s’aconsegueixi desbloquejar l’afer i l’Estat pugui beneficiar-se de part del que s’està jugant al país, però la credibilitat del que s’ha anat dient no està en el millor moment.