Un acord comunal just

El pal de paller de la reforma de les competències i transferències és l’establiment d’una xifra fixa, d’entrada 55 milions, que l’Estat trametrà cada any a les set parròquies. És un tema cabdal perquè l’actual règim vincula les transferències als ingressos de l’Estat i això suposa, inicialment, un creixement constant que calia posar en pausa. La proposta del Govern disposa d’una acceptació generalitzada per part dels comuns, amb algun detall a debatre, perquè els cònsols han mostrat un sentit de responsabilitat entenent que és l’Estat qui necessita beneficiar-se dels increments d’ingressos, perquè és qui fa front a les grans despeses i als grans dèficits en àrees com la sanitària. La situació d’enguany és paradigmàtica. Enviant vuit milions més als comuns es reduirà la capacitat inversora de l’executiu. La reforma és justa entenent que segurament actualment no es podia plantejar un canvi radical d’orientació centralitzadora. Encara que hi hagi una part de DA i una altra de la socialdemocràcia que serien més partidàries d’un desmantellament competencial comunal, aquesta opció no és avui en dia ni de bon tros majoritària. El text no canvia de forma substancial la realitat actual, però aclareix i fixa l’àmbit d’actuació de cada administració. Introdueix nous factors de correcció en l’entrega dels diners, però bàsicament les diferències respecte d’allò que acaba rebent cada parròquia són mínimes. És normal a causa que si el nou model hagués modificat substancialment l’equilibri la parròquia o parròquies damnificades s’haurien atrinxerat. Els criteris són més moderns i la principal aportació és que en el futur si algun dels paràmetres que els regulen canvia de forma substancial el repartiment podria modificar-se de forma sensible. El projecte, tot i el suport en general dels set comuns, és paper mullat si Toni Martí no aconsegueix suports parlamentaris suficients per tirar-lo endavant. Els liberals, escorats en el parroquialisme i a tombar gairebé qualsevol proposta governamental, estan pràcticament descartats per votar a favor del text. SDP és insuficient per nombre d’escons. Només queda el Partit Socialdemòcrata. A les seves mans queda decidir si hi ha reforma i s’atura l’increment de transferències o si es manté el model actual.