Editorial
Inversió i sous públics
L’estudi per a la reforma de les competències i transferències comunals ha posat de manifest tant que Govern i comuns han permès que la despesa en salaris de funcionaris es disparés com que la inversió ha caigut a mínims
La regulació original de les transferències del Govern als comuns establia que el 80% dels diners s’havien de destinar a inversió. El percentatge era exagerat, però demostrava una desconfiança sobre com les administracions locals es gastarien els diners. Com en molts altres àmbits de l’administració la llei la va complir qui va voler i quan va voler. La major part d’exercicis els comuns van prescindir de les obligacions i van gastar els diners, amb algunes cobertures mal engiponades, bàsicament com volien o necessitaven. Els ideòlegs d’obligar a gastar el 80% en inversió no anaven tan desencaminats quan es comprova com ha evolucionat la despesa comunal. En les èpoques de vaques grasses despesa a dojo, augment constant de les plantilles de funcionaris i projectes milionaris (alguns de dubtosa viabilitat o necessitat). Com que entraven molts milions el deute no preocupava. Quan van arribar les vaques magres bona part dels comuns es van trobar deutes gairebé inassumibles que no es veien amb la capacitat de retornar perquè els ingressos havien caigut en picat. Les empreses privades van haver d’ajustar les plantilles a la nova realitat, però els comuns (com Govern) van preferir altres vies. Les parròquies van atrinxerar-se a utilitzar gairebé tots els ingressos per pagar els funcionaris i les despeses de funcionament. La política d’inversions ha estat literalment, i sense exagerar, escandalosa. La inversió ha estat zero per part d’alguns comuns alguns anys, però més enllà d’això com a norma general després de la crisi la major part de les administracions locals hi han destinat només un milió anual. A efectes pràctics gairebé només s’han tapat els forats de les carreteres i s’han reparat les quatre coses que queien. Segurament la culpa prové dels equips comunals que van deixar les parròquies a tocar de la fallida, però entre tots plegats han deixat molt tocada una part important de les funcions que se’ls pressuposen a les administracions locals. Les veus crítiques respecte que no calen vuit administracions s’han carregat de raons durant aquests anys. I no cal ser especialment crític amb els equips actuals perquè de forma unànime s’han esforçat a reduir els deutes, tot i que pel camí l’essència dels comuns s’ha deixat unes quantes plomes.