Editorial

Espectacle vergonyós

El partit entre els juvenils de l’FC andorra i el Prat va tenir un incident lamentable, una baralla en la qual van intervenir jugadors del Prat i un membre del públic que era un jugador de l’FC Andorra no convocat

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Les imatges dels cops de puny a la banda en un partit de juvenils fan sentir vergonya aliena i han de provocar forçosament una reflexió. L’esport, especialment en les categories de formació, és una activitat que ha d’estar totalment allunyada de la violència i que ha de tenir uns valors formatius. Els factors que envolten els fets són complicats d’entendre. L’expulsió d’un jugador del Prat, per empentar-ne un de l’FC Andorra, deriva en què algú de la grada l’increpa i tot es descontrola. Les imatges són lamentables amb els cops a la banda entre el jugador tricolor no convocat i diversos jugadors del conjunt català. L’entitat tricolor així com també ho hauria de fer el Prat han de ser extremament dures amb els jugadors implicats, perquè hi ha certs límits que no es poden sobrepassar. La imatge dels dos equips ha quedat tacada i caldrà que el càstig sigui prou exemplar perquè serveixi d’advertència per a tothom. Però el càstig, quant a suspensió de jugar, no pot ser l’únic que derivi d’aquest incident. Els clubs, especialment en el futbol, que és on es veuen les accions més lamentables en partits de base, farien bé de dedicar part de les hores d’entrenament a trametre els valors. Inculcar que sacrifici, esforç, disciplina, afany de superació, motivació, treball en equip... entre altres, són els que majoritàriament han de representar la pràctica esportiva. Un esportista sempre ha de respectar el rival, sigui millor o pitjor, i el desig de guanyar o de competir el millor possible sempre ha de quedar restringit a les normes del joc i acabar en el moment que el partit o la competició finalitza. És possible que la competitivitat portada a l’enèsima potència que vivim en el dia a dia hagi quedat com a paradigma existencial. Però aquesta ha de ser la tasca de pares, educadors i entrenadors. El 99,9% dels nois i les noies que fan esport formatiu no arribaran mai a guanyar-s’hi la vida i el que conservaran d’aquesta etapa és com l’esport que practiquen els ajudarà a ser millors persones (i tenir millor salut). Però tota la grandesa de l’esport queda en no-res amb imatges com les de diumenge. Alguna cosa no s’està fent bé, especialment veient que espectacles com aquest passen sovint en camps de futbol de base, i cal ser proactius per posar les bases per canviar.

tracking