Comú i arquitectes

El conflicte entre els comuns d’Andor­ra la Vella i Escaldes amb el Col·legi d’Arquitectes és complex perquè arrossega principis filosòfics contraposats i difícils de conjugar. Els dos comuns tenen tot el dret del món a convocar un concurs d’execució d’una reforma uniformitzadora de les avingudes Meritxell i Carlemany que segueixi la línia actual. Aquesta modalitat s’anomena de mèrits en comptes d’idees. No s’està parlant d’un megaprojecte que canviï el centre comercial del país, sinó d’una adequació que té com a objectiu principal que les dues avingudes sembli que formin part d’una mateixa unitat. Es tracta de donar continuïtat a la línia que ja va establir Vivand. Els comuns tenen una idea clara del que volen perquè encara no ha arribat un temps de vaques grasses en què es puguin plantejar reformes de cost milionari amb un plantejament de canvi global. Vivand és l’exemple de fer una mínima despesa en l’adequació en espera de temps millors i sembla assenyat que els dos comuns apostin per seguir una línia de contenció. La idea és clara: mantenir el que hi ha però amb canvis estètics. És impossible que no vinguin al cap imatges de les estructures de Meritxell, de la polèmica, dels diners malbaratats i dels ferros podrint-se durant anys a la via d’accés als Serradells (sense oblidar la compensació a l’autora). El Col·legi d’Arquitectes ha decidit dues vegades vetar que qualsevol afiliat es pugui presentar a aquest concurs. Es tracta d’un tema de consciència i de voluntat de preservar les facultats dels professionals. Entenen que com a arquitectes s’ha de respectar la seva part creativa, la fonamental, i no pretendre que es limitin a executar el que vol qui encarrega el projecte. Portant la situació al límit seria com si el promotor d’un edifici demana a l’arquitecte com el vol exactament i només elegirà detalls i colors. El col·legi entén que el vet busca que no s’avali el fet que quan tingui lloc una reforma es prescindeixi de la part més important de la feina d’arquitecte: la firma, la creativitat... en definitiva, les idees. Perquè si no es busca aquest vessant el col·legi entén que no fa falta un arquitecte i veta perquè la falta de feina actual portaria molts a presentar-se. Dualitat de punts de vista en defensa dels interessos propis i que no han de convergir.