Parroquialisme obsolet

L’acceptació generalitzada de tots els comuns al projecte de Govern de reforma de les competències i transferències comunals ha començat a presentar aquesta setmana les primeres esquerdes. Malgrat tractar-se d’una modificació de mínims. Pot semblar que la demanda del comú de Canillo –paradoxal– a la qual s’ha afegit el de la Massana, d’exigir que després de la cessió gratuïta de sòl les corporacions locals han de tenir l’última paraula sobre els equipaments nacionals, no hauria de ser preocupant dins del marc global de canvi. Tot el contrari, és sistèmica. Reclamen decidir si el volen i on s’ha de situar; comptat i debatut que els informes que presentin siguin vinculants. No s’està parlant d’equipaments sensibles (depuradores, forn incinerador, heliport...) que aquesta casuística ja està contemplada en la llei, sinó que s’estengui a tots els equipaments. L’argument és tan evident com inconcret i buit de contingut. Què hi té a veure que els comuns siguin la institució més pròxima als ciutadans i els que millor coneixen el territori, amb decidir si s’ha d’instal·lar o no una escola a la parròquia? Res o pràcticament res, i més quan ja havien acceptat que el seu informe era vinculant en funció del tipus d’equipament. Per tant, el que en realitat reclamen és mantenir l’statu quo actual, que s’ha demostrat que és insostenible i no només a nivell econòmic. Amb aquests debats forçats i clarament dilatoris, una reformeta que havia d’estar tancada des de fa molt de temps corre el perill d’entrar en una espiral de dissensions que provocaran que es vagi ajornant. Potser per sempre, que és el que volen alguns. No hi ha cap dubte que si es cedeix a la demanda de Canillo i la Massana, la resta de comuns hi donaran suport d’immediat. Per conservar quotes de poder i per qüestions polítiques i partidistes. La polèmica ha entrat de ple en la política nacional i els criteris involucionistes tornen a estar sobre la taula de negociacions. I és que, el parroquialisme més recalcitrant sembla que revifa amb força. Com es va fer ben evident en el debat al Consell sobre si s’ha de traslladar les instal·lacions d’RTVASA a l’edifici de Ràdio Andorra. Els consellers d’Encamp van donar una lliçó magistral del que és bandejar l’interès nacional i les competències del Govern només per obtenir rèdits electorals.