Editorial

Canvi en el món laboral

El Govern ha presentat el projecte del nou Codi de Relacions Laborals, que ve a normalitzar algunes situacions obsoletes dins del món del treball. Alguns dels canvis són necessaris i urgents, però alguna de les propostes és dubtosa

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Algunes de les realitats actuals del món laboral nacional han quedat descol·locades i fora de lloc. Un dels exemples més clars és la preeminència del contracte verbal, que ha fet que una part molt important dels assalariats estigui regida per un pacte que no s’ha posat negre sobre blanc. En ple segle XXI no té gaire sentit mantenir una fórmula que l’únic que propicia són malentesos, interpretacions interessades i problemes legals, perquè sovint hi ha hagut conflictes en què cada part de les que van acordar verbalment un contracte acaba explicant una versió diferent. Un tema molt important que cal solucionar és el de les hores extraordinàries i les guàrdies. El sistema actual és incoherent i extremament lesiu per als interessos de l’Estat. La falta de la regulació del concepte de guàrdies ha provocat que, per exemple, l’hospital hagi pagat milions d’euros que es podien haver estalviat. L’actual codi comporta que les guàrdies s’hagin de pagar sobre la base de l’acumulació d’hores extraordinàries. I no tan sols això. Cada hora es paga més cara que l’anterior, fins arribar a les famoses guàrdies mèdiques de tres mil euros el cap de setmana. S’ha avançat que les hores extra quedaran establertes amb un increment del 35% respecte al que es cobra en una de normal. Però no ha quedat gaire clar, en aquesta presentació inicial, si el concepte de guàrdies, pel qual es cobra un tant a bloc pel cobriment d’un servei que es va repetint, quedarà fixat definitivament. Els detalls del projecte s’aniran coneixent de mica en mica, però és important que hi hagi temes sobre els quals es debati de manera important. Un és la idea de crear un fons que pagarien conjuntament empresari i treballador amb el qual es cobririen les contingències (per exemple pagar els sous en una fallida) i que l’empleat es podria endur quan plegui de l’empresa. L’economia no sembla ser capaç d’aguantar sense terrabastalls un nou increment de les cotitzacions, perquè al final, parlant clar, aquesta idea comportaria més retencions a empresaris i treballadors. A més, tal com està dissenyada no tindria gairebé incidència per garantir un millor nivell en les pensions. Cal esperar que es desenvolupi el concepte, però d’entrada fa la sensació de ser una proposta molt delicada d’aplicar.

tracking