Comissió BPA esgotada

El principal problema de la comissió BPA ha estat la falta de concreció en l’objectiu. La creació ja va ser polèmica perquè pels dubtes entre fer-ne una d’investigació de l’afer BPA o una sobre els problemes del sistema financer per aportar-hi solucions es va apostar per la via del mig. Aquesta indefinició ha estat un llast molt pesat que fa dos anys que es carrega i que ha fet perdre a la iniciativa bona part del seu sentit. Encara hi ha pendents les compareixences del ministre de Finances, del director de l’INAF i dels representants dels sectors de les assegurances i de l’Associació de Bancs. I això de moment, perquè una de les característiques d’aquesta comissió és que cada setmana es demanen més compareixences o directament algú s’autoproposa per declarar. Fins i tot alguns han comparegut més d’una vegada. Comptat i debatut si la comissió no reflexiona i atura la seva activitat hi ha feina com a mínim fins a la tardor, amb una previsió de l’informe per a final d’aquest any o principi del vinent. Tot apunta que la comissió podria presentar les conclusions i propostes de millora prop de tres anys després de l’inici del cas BPA i un cop ja hagi tingut lloc el judici. Presentar un informe tres anys després no té cap sentit i molt menys tota la part que fa referència al cas BPA. Fer un informe valoratiu quan la causa fonamental ja estarà jutjada i sentenciada serà realment estrany. Les inèrcies de l’esclat de la crisi de Banca Privada van provocar que no s’avalués de forma gaire realista l’organisme que s’estava posant en marxa. La descarada utilització política de la comissió per totes les parts ha estat una evidència i hi ha hagut moments que s’ha convertit en una espècie de tribunal paral·lel en què els consellers de la majoria i de l’oposició s’anaven intercanviant els papers de fiscal i d’advocat defensor segons qui fos el compareixent. És complicat aturar de cop la comissió, però seria important establir ja un calendari consensuat i breu. I immediatament després posar-se a fer el treball sobre les mancances del sistema financer i les mesures que s’haurien d’implementar per millorar-lo (i evitar que en el futur es repeteixi un cas BPA). Perquè l’eternització que s’està vivint l’està convertint en un element esgotat que cada dia que passa perd més el sentit.